ARA TOCA A PEU, ARA SOBRE RODES...

Al darrer ple ens assabentàvem que, a més a més de l’oficina del català i les Mainaderes de l’escola bressol, un altre servei quedava eliminat: el transport escolar. Els motius que es donen són els mateixos que per a la resta de serveis suprimits: s’han de retallar costos en temps de crisi. Els grups de l’oposició reclamen la continuïtat d’aquest servei pressupostat i, segons ells, consolidat, necessari, doncs els instituts es troben a les afores del municipi, i que pot servir per a potenciar l’ús del transport públic i sensibilitzar als joves en temes de sostenibilitat i medi ambient.

En resposta, els governants asseguren no eliminar el servei sinó integrar-lo dins el transport urbà: els alumnes podran agafar el transport públic el qual els deixarà a la parada més propera al institut. En el cas del IES Sant Feliu els alumnes baixaran front els Mossos d’Esquadra. En canvi, els alumnes del IES Sant Elm baixaran a la parada del restaurant l’Amura, allà els esperarà un monitor que els acompanyarà per la pujada de Sant Elm fins a la porta del institut. Tot i així, aquestes mesures no els fan el pes als grups de l’oposició, doncs el que demanen que si s’integra el circuit escolar dins l’urbà, l’autobús hauria de deixar als alumnes a la porta de l’escola. La ex-regidora d’educació fins i tot afegeix que els alumnes que arribin al institut acompanyats d’un monitor serien la riallota dels seus companys.

El govern es negà a mantenir el transport escolar i acaba per a traslladar aquesta responsabilitat als grups de l’oposició recomanant-los que proposin al Consell Comarcal que es faci càrrec d’aquest servei. A més afegeixen que si els alumnes pugen a peu no els passarà res, no és cap horror, doncs ells quan estudiaven ja ho feien. I finalment la resolució de la moció acaba amb un atac personal i fóra de lloc per part de l’Alcalde i l’actual regidor d’urbanisme, contra el portaveu d’ICV. Realment és vergonyós que aquells que ens representen acabin discutint qüestions importants, com és l’eliminació d’un servei, amb faltes de respecte i sortides de to que fan pensar en les picabaralles de pati d’escola, i que fan caure per terra la imatge del Govern Ganxó que, de moment, només ens dóna inseguretats als ciutadans i desprestigi als polítics municipals.

Com és que si hi ha la possibilitat de que el Consell Comarcal es faci càrrec del transport escolar l’Ajuntament no ho aprofiti? Com és que no s’ha mogut i ha preferit passar la tasca als grups de l’oposició? Que no va haver-hi una moció de censura fa uns mesos? Qui mana ara? Ens hem perdut...

El transport escolar és un servei necessari al nostre municipi, doncs els nostres Instituts es troben a les afores de la ciutat i són molts els pares que per diferents qüestions (laborals, manca de transport, ...) no poden acompanyar als seus fills fins els recintes escolars. És cert, tal i com deia el senyor Alcalde, que molts quan estudiaven ja hi anaven caminat. Però sense ànims d’ofendre senyor Motas ...quan temps fa d’això? Els temps canvien, les ciutats canvien, la societat canvia, i molt! A més a més, li recordem que ara els alumnes comencen l’institut amb 11 anys, no amb 14, són nens encara!

És del tot cert que en els darrers cursos el servei de transport escolar no era rentable, doncs som molts els que veiem cada matí passejar el bus amb un màxim de 5 alumnes i, molts dies, completament buit. Per tant, és comprensible que l’ajuntament es plantegi l’optimització del servei (que no és el mateix que eliminació), per exemple, incorporant el circuit escolar dins l’urbà. I si per motius d’horaris, parades, ..., el bus no pot arribar fins la porta del institut, que el monitor acompanyi als alumnes fins al recinte escolar assegurant la seva assistència és totalment lícit i segur. Clar que, no sabem si l’Ajuntament ha revisat lleis, doncs és legal que un menor viatgi sol dins el transport públic? Per què qui es fa responsable del menor dins el vehicle? Els alumnes no haurien d’anar acompanyats pel monitor també dins l’autobús?

Recalcar, en especial a la ex-regidora d’educació, que el servei d’acompanyament per part d’un monitor als alumnes fins al recinte escolar o fins a les parades d’autobús és tan lícit i segur com el bus que els aparca front la porta. Des de l’espiell Ganxó podem assegurar-li que cap d’aquests alumnes esdevindria la riallota de ningú, doncs li recordem que el monitor és en gran part educador i responsable dels menors al seu càrrec, als que ha de protegir no només contra factors físics. El seu comentari ofensiu pot semblar que infravalora i desprestigia, a aquells que es dediquen al món del lleure. L’acompanyament d’alumnes és un servei que pot esdevenir CONSOLIDAT , tant com el bus escolar, i així ho pot comprovar parlant amb poblacions veïnes que tiren d’ell sense cap tipus de problema.

Ens sembla correcte l’optimització del servei per tal d’evitar la seva supressió, sempre i quan s’estudiïn bé les mesures: lleis del menor dins transport públic, preus, acompanyament, marquesines... Tot i així, aquestes mesures no s’haurien d’utilitzar si es potenciés amb diferents campanyes el transport escolar i possibles avantatges, no només pel que fa a medi ambient sinó a temps i economia del jovent: han pensat amb el carnet escolar, els bono-bus,...? Poder podrien demanar consell a poblacions veïnes, com Santa Cristina d’Aro, Calonge-Sant Antoni de Calonge, etc, les quals de ben segur els seus ajuntaments pateixen els mateixos problemes econòmics que els nostres, però tot i així aconsegueixen que el transport escolar sigui gratuït pels seus alumnes, fet que dóna una eficiència del 100 per 100.

De totes maneres, el Govern anunciava fa un parell de setmanes que, finalment es fan enrere i decideixen mantenir el transport escolar tal i com existia. Clar que, només durant un mes, temps en que s’avaluarà l’ús que els alumnes facin del servei. Amb les dades aconseguides els governants acabaran de prendre una decisió i ens trauran de dubtes, doncs de moment seguim jugant al “ara si, ara no, ni blanc ni negre, ni mongeta ni cigró”.

ESPIELL GANXÓ
(espiellganxo@gmail.com)

SALVEM LES MAINADERES !

El "Servei de Mainaderes" de Sant Feliu de Guíxols és un servei públic, educatiu i flexible que acull als infants en grups de quatre en el domicili familiar d'una mainadera professional de l'educació infantil. Actualment el servei comptava amb 7 mainaderes. El servei es posà en marxa principalment per solucionar la manca de places a l’escola bressol i per a poder atendre els infants dins la franja d’edat dels 5 als 18 mesos, els quals no tenien cabuda dins l’escola bressol, doncs per manca d’espai no hi ha “P 0”. Les “Mainaderes” funciona diàriament tot l'any ,inclosos festius i períodes de vacances, oferint horaris més amplis que els que dóna l’escola bressol municipal Oreneta facilitant així la conciliació de la vida laboral i familiar dels usuaris.

A mitjans del mes d’agost ens arribava, a través de diaris digitals locals la noticia sobre la intenció de l’actual govern de suprimir el servei de mainaderes. L’Ajuntament assegura no poder assumir el cost total del servei després de la retallada de la subvenció per part del Ministeri de Sanitat i Política Social. Són molts grups que, després de conèixer la notícia, començaren a moure’s i fer soroll descontents per aquesta acció: grups polítics de l’oposició, pares usuaris del servei, i les pròpies mainaderes. La regidora d’educació no tardà en reunir-se amb un grup de representants de pares per tal d’aclarir els motius del desmantellament de les mainaderes, els quals varen quedar descontents, doncs la senyora regidora no va voler respondre a algunes qüestions plantejades pels usuaris com és, per exemple, mostrar quin és el cost real que suposa el servei. Tampoc va tenir en compte l’esforç que feien els pares al proposar augmentar la quota, doncs estan disposats a pagar més per a poder mantenir aquest servei.

El passat dijous 26 d’agost, el grup socialista presenta una moció on es demana no suprimir el servei de mainaderes i buscar solucions per a poder mantenir-lo amb el mateix nivell de qualitat que fins ara. L’actual regidora d’educació assegura que no s’ha suprimit el servei sens més, si no que s’ha reconduït i s’han buscat i trobat solucions pels petits problemes que hagin pogut sorgir, doncs segons ella:

- El servei queda integrat dins la nova escola bressol Mas Balmanya: s’ha obert una nova línia de P0 i hi ha la possibilitat de poder-ne obrir una altra o fer una aula mixta

- El servei de mainaderes seguirà en actiu però només per famílies amb dificultats socials i personals, amb dificultats d’inserció laboral, o famílies en seguiment de Serveis Socials

- Ha promès que tots els infants usuaris de mainaderes tindran plaça dins la nova escola bressol o a l’antiga.

- S’ha solucionat el problema laboral de les mainaderes: cinc d’elles treballaran com a educadores al centre Mas Balmanya i dues d’elles seguiran com a mainaderes

I ara ens toca analitzar. Passem a les matemàtiques, temàtica que suposadament deuen controlar molt bé el senyor alcalde i el portaveu de CiU, doncs ja els hem sentit parlar de números en diferents plens.

1. El servei disposava de 7 mainaderes cadascuna de les quals acollia a 4 infants, tenim una trentena d’usuaris, com a mínim.

2. En una aula de P0, tutoritzada per una educadora i amb el recolzament de l’educadora de suport, hi tenen cabuda aproximadament 8 nadons. Per tant, si 8 entren dins l’aula, on és col•loquen la vintena restant? Clar, poder no tots són dins la franja d’edat dels 5 als 18 mesos, cert.

3. Si el centre de Mas Balmanya ja tenia les places cobertes abans de la supressió del servei de mainaderes (repassin preinscripcions), i només s’ha dotat el centre d’una aula més de P0 (8 places) amb la possibilitat de crear-ne una més de mixta (aprox.15 places), on es “recol•locaran” els deu infants que no hi entren?

4. Si al projecte de construcció del nou centre no s’hi tenia en compte l’eliminació de les mainaderes i la incorporació dels usuaris d’aquest servei a la nova escola bressol, d’on es traurà l’espai per a poder crear aquesta aula de mes (de P0 o mixta) i augmentar el nombre de noves places de 8 a 30?

5. Imaginem-nos que es crea una aula mixta i així augmentem el nombre de places de 8 a 15. La quinzena d’infants restants no tenen escolarització? Doncs segons les directrius del nou servei de mainaderes, no podran ser-ne usuaris sinó formen part de famílies amb risc d’exclusió social?

6. Imaginem-nos que els usuaris que queden sense plaça dins l’escola bressol poden seguir amb el servei de mainaderes, però...només donen servei dues educadores, per tant, són 8 infants, aleshores segueixen quedant 8 infants exclosos de tot servei?

7. Si actualment només hi haurà 8 places per a mainaderes, no li suposarà un dèficit a l’Ajuntament? Doncs les quotes d’aquests infants s’hauran de reduir, ja que recordem que són usuaris amb problemes socials/laborals/personals... Doncs si no s’adaptessin les quotes estaríem donant la raó a aquell regidor de dretes al que es feia referència en el darrer ple i el qual assegurava que s’eliminava el servei de mainaderes perquè és un servei elitista, no?

Senyora regidora, al igual que els ha passat a molts pares, els nombres no quadren. Poder hauria de repassar llistats de nens inscrits a les dues escoles bressols, més la quarantena que demanaven el servei de mainaderes, i més els espais dels quals disposa la nova escola bressol. Però seguim amb les matemàtiques:

1. L’Ajuntament rebia cada any una subvenció aproximadament de 198 mil euros, dels quals uns 140 mil anaven destinats a Mainaderes. La resta anava destinat al servei d’”Espais”, un servei que bàsicament consisteix en un espai on infants, junt amb els seus pares, es relacionen amb altres famílies a través del joc i activitats programades per una monitora d’activitat de lleure i el suport de dos psicòlegs.

2. Amb les quotes dels usuaris del servei s’ingressaven a l’ajuntament uns 71 mil euros, per tant, el cost de les mainaderes seria d’uns 69 mil euros? Que restats de la subvenció obtenim que el cost dels espais és de 121 mil euros?

3. I ens preguntem, els 121 mil euros són realment invertits en la seva totalitat al servei d’ “Espais”? Doncs l’Ajuntament no té guanys a través del que anomenen “estudi de costos”?

4. Actualment la subvenció és de 98 mil euros. Si restem els 69 mil del cost de mainaderes ens quedarien 29 mil per a Espais. No seria suficient? I si tenim en compte que aquest fons podria ser major acceptant la proposta dels pares usuaris d’augmentar la quota del servei de mainaderes?

Els nombres segueixen sense quadrar-nos gaire... I si estudiem la resolució al problema laboral de les mainaderes? Cinc d’aquestes professionals han estat recol•locades com a educadores a la nova escola bressol Mas Balmanya, però...què ha passat amb el personal que, després de passar una selecció, tenia plaça assegurada al centre? Ja us ho expliquem nosaltres: aquestes educadores han quedat fora, sense feina, injustament i sense cap mirament per part de l’equip governant. Vergonyós... I si us diguéssim que alguna de les mainaderes no ha passat el procés de selecció però tot i així se li ha hagut de donar plaça per “ordre” del govern ganxó, i que l’empresa encarregada de gestionar el nou centre està desconcertada i descontenta a inicis del nou curs escolar? Quina seguretat dóna aquest fet als pares i mares que han matriculat els seus fills a la Mas Balmanya?

La lògica i la raó parlen per si soles, no és necessari cap estudi matemàtic per evidenciar que es poden plantejar altres alternatives abans de suprimir un servei de qualitat del que hi varen gaudir el darrer curs una quarantena d’infants. No es va plantejar la regidora d’educació que el servei de Mainaderes dóna un major servei, i menys costós, que no els Espais? Quin tipus d’ètica i moral els mou a l’hora de treure la feina a unes professionals, haguent passat unes proves de selecció,per a oferir-la a unes altres? No s’han plantejat senyors regidors que els pares que han quedat fóra dels serveis i han optat per serveis privats com el “cangur” de tota la vida, estan fomentant llocs laborals precaris i fins i tot il•legals(baixos sous, sense assegurances,...)? És així com volen contribuir a l’estabilitat laboral, econòmica, personal i social dels ganxons? Suprimint serveis sense cap estudi previ, consensuat i vàlid?

Senyor Alcalde, senyora Regidora d’Educació, i resta de membres del govern: comencin a deliberar, estudiar, treballar i actuar amb la responsabilitat i maduresa que els pertoca. Deixin de jugar al Monopoly: GAME OVER.

ESPIELL GANXÓ

(espiellganxo@gmail.com)

CARRER SANT JOAN, UN ORGULL

El passat 26 de juny tingué lloc la 5ª Festa del Carrer Sant Joan, aconseguint un record pel que fa tant a públic com a participants. Una festa on no hi va faltar de res: actuacions i animació pels més petits, concursos de dibuix i fang, paella i coca de sant joan per dinar, els tambors, gegants, capgrossos, i gralles de la Colla Gegantera, una demostració de l’art de les Puntaires, un berenar popular amb xocolata i melindros per tothom, havaneres i cremat, i sobretot, molta marxa-marxa!

Podeu trobar tot un seguit d'imatges i videos on ens mostren aquestes activitats tant al seu facebook (carrer sant Joan) com a la seva web (http://miquelmontes.com/carrersantjoan/). Us convidem a fer-lis una visita.

Cal a dir que el carrer Sant Joan és un dels carrers més engrescadors del nostre municipi i, tal i com han demostrat en les darreres cinc festes, dels més hospitalaris. Us animem a continuar essent així, i esperem poder a tornar a gaudir de la vostra festa l’any que ve. Felicitats!

ARA SI, ARA NO, PODER SI QUE N'ERA JO

Pensàvem que res pitjor podia superar els fets del sis de maig. I esperàvem que, amb responsabilitat i rapidesa, fent ús del seu càrrec i tasques, l’Alcalde actués i aturés aquest lamentable espectacle. Però anàvem mal encaminats. Després de l’escena que protagonitzaren el regidor Luque i els seus treballadors davant la casa de l’exalcalde Pere Albó, hem pogut seguir a través dels mitjans de comunicació tot un seguit d’actes que semblaven propis d’un serial dramàtic.

Mentre esperàvem la resposta al problema per part de l’Ajuntament, els tres grups de l’oposició demanaven la dimissió del líder d’Amics. A la vegada, llegíem a la premsa que el grup PSC denuncien a l’empresari Luque per coaccions, amenaces i desperfectes en un acte violent.

Sis dies més tard, Pere Luque anuncia la seva dimissió com a regidor governant per desavinences amb els tècnics de l’àrea d’urbanisme, on assegura hi existeixen varies irregularitats pel que fa a contractacions d’empreses. Però en menys de 24 hores, Luque canvia de parer i es desdiu anunciant que no dimitirà si no que pretén quedar-se al govern per tal de controlar tals presumptes irregularitats. Mentrestant, als ganxons ens sorprenia la manca de resposta a tals acusacions per part de l’Alcalde o del regidor d’urbanisme (líder de CiU).

Un dia més tard, i just un mes després de la seva presa de govern, l’Alcalde decideix destituir al regidor Luque, perdent així la majoria. Però al vespre d’aquell mateix dia tots podíem escoltar les declaracions del líder d’Amics a través de TV Costa Brava on assegurava que a ell ningú l’havia fet coneixedor d’aquesta destitució i que, per tant, ell al matí següent seguiria fent la seva feina dins el govern com a regidor.

Des de llavors els ganxons no hem tingut més noticies sobre aquest culebrón. No hi ha capítol final? S’ha retirat el serial de les “pantalles” per baixos índexs de share? I com ha quedat la cosa doncs? El senyor Pere Luque segueix com a regidor governant? O és part de l’oposició? O és que ara és alcalde? No haurà proposat alguna altra moció? I si no hi ha regidor d’emergències ... què ens passarà als ganxons si ve un tsunami? Quin embolic...

No entenem res. Primer tant el líder de TSF com el de CiU sembla que justifiquin els actes violents protagonitzats per l’empresa Luque contra l’exalcalde, dient que es tractava de problemes personals. Però una setmana més tard, després d’un fallit pacte amb Amics, decideix distituir a Pere Luque? I el líder d’Amics acusa d’irregularitats dutes a terme pels tècnics d’urbanisme i el regidor d’aquesta àrea no es pronuncia? I anteriorment aquesta àrea no era regida per un membre de TSF? Per tant, Luque està presumptament denunciant irregularitats del partit que governa la ciutat?

Realment dóna la sensació que la política de Sant Feliu no és més que un circ. És lamentable que la nostra ciutat sigui portada de diaris per motius com aquests. On és aquella “nova era” que havia de treure la ciutat de no sabem encara quin estancament? Poder tot això no hagués passat si l’alcalde dugués el seu càrrec al 100% i no al 80%, tal i com ell digué? És això el que s’ha guanyat el municipi amb aquesta moció de censura imposada i tan “necessària”? És això el que ens espera durant aquest any degut a aquest canvi de govern? Fets com aquest desacrediten al govern i donen mala imatge de la ciutat fora dels nostres horitzons. I l’Ajuntament, l’Alcalde com a portaveu, haurien de donar exemple, actuar amb responsabilitat, no permetre aquestes situacions i, sobretot, excusar-se davant els ciutadans per aquests errors que ens afecten a tots, creiem que ens ho mereixem. DEIXI'NS DE PRENDRE'NS EL PÈL i comencin a treballar per Sant Feliu de Guíxols, a treballar pels ganxons, a guanyar-se el sou.

ESPIELL GANXÓ

(espiellganxo@gmail.com)

LA VIOLÈNCIA NO TÉ JUSTIFICACIÓ

Televisions locals, televisions autonòmiques, ràdios, diaris comarcals, webs de la Rioja, entre altres. Tots recollint una noticia que a molts horroritzava: treballadors d'un regidor del govern de Sant Feliu ataquen la casa de l'exalcalde. Tot digne del guió d’una pel•lícula ambientada al Far West.

Com a començat tot aquest enrenou? Indagant esbrinem que un parell de dies abans el grup socialista de Sant Feliu de Guíxols, després de les queixes d’alguns veïns del carrer Major, fa públic que el regidor Pere Luque feia unes obres sense cap tipus de llicència. Pere Luque, en unes declaracions per ràdio, es defensa atacant l’acte dels socialistes i menyspreant la feina dels treballadors de l’àrea d’Urbanisme. Tot i així, hores més tard presenta el document que li mancava i aconsegueix la llicència per a realitzar les obres de rehabilitació a l’immoble que pretenia. Per tant, al igual que va passar en els casos de les obres als restaurants Can Salvi i Bahia, el problema ja estava solucionat.

Dijous de la mateixa setmana, alguns dels espiellets més joves, abans d’arribar a l’institut, ens informen d’una estranya concentració de gent al carrer Girona al voltant de les 8 del matí. Es tracta d’una trentena de treballadors de l’empresa Luque acompanyats pel seu cap. Segons alguns veïns aquest volum de gent provenia d’una reunió prèvia que tingué lloc davant el restaurant Hot Dog, després del presumpte acomiadament d’un dels treballadors de l’empresa Luque per “ser amic dels socialistes”.

Cap a dos quarts de nou l’exalcalde P. Albó, rep una trucada del senyor P. Luque informant que es troba davant la porta de casa seva. I la sorpresa que s’endugué l’exalcalde quan a l’obrir la porta es trobà aquella trentena de treballadors! I de sorpresa segurament passà a temor en qüestions de segons: els treballadors començaren a llençar insults amenaçants dirigits a l’exalcalde i, fins i tot , a la seva família, els quals optaren per no respondre i tancar la porta de casa seva. Però el nivell de violència augmentava per segons i d’una patada un dels treballadors rebentava un dels vidres de la porta del senyor P. Albó. La policia i mossos d’esquadra no triguen en arribar i intenten controlar la situació.

A partir d’aquí, tan veïns, periodistes i alguns regidors que van arribant són testimonis dels darrers actes: amenaces d’alguns treballadors cap a regidors, insults, i de l’actitud barroera del presumptament líder d’aquest moviment fins i tot cap a membres del cos de seguretat. Cap a dos quarts d’onze els treballadors, molts dels quals declaren estar allà per una presumpta ordre, puntejant amb un “qui paga mana”, marxen cap als seus llocs de treball. Només queda el líder d’Amics que, tal i com vam poder veure en imatges per TV Costa Brava, es dirigeix als periodistes de males maneres per a manifestar l’ocupació de la via pública a la vorera de davant que no ha estat denunciada i que té permís fins al dia 6 de maig, segons diu un paper a les tanques, sense donar-se compte de que el calendari marca encara dia 6 de maig !! Tot seguit el regidor P.Luque marxa indignat, no sense abans fotografiar la façana de la casa de l’exalcalde.

Hores més tard podem llegir les declaracions de l’actual alcalde i del regidor d’Urbanisme: “tan Albó com Luque no saben separar qüestions personals de la política”. Segons els governants, Luque arribà més tard, avisat de l’aldarull, per tal d’aturar la situació i que els seus treballadors marxessin a treballar. Però s’obliden dels testimonis: veïns, vianants, cossos de seguretat, treballadors de la mateixa empresa Luque, i els mateixos periodistes !!

Luque afirma que els seus treballadors estan indignats ja que, al aturar-se les obres del carrer Major, perden part del seu salari. Segons el cap de l’empresa, a l’immoble no s’hi estava fent encara cap obra si no que, aprofitant els dies de pluja, dirigí als seus treballadors a l’edifici per a preparar la rehabilitació d’aquest i així evitar que els obrers perdessin un dia de feina. Però el dia de la “manifestació” no hi havia problemes meteorològics, per tant, els treballadors estaven perdent un altre dia de sou per a concentrar-se davant la porta de l’exalcalde i molts, segons les seves pròpies declaracions, sense saber exactament el motiu? Curiós i difícil de pair.

Segons algunes declaracions de governants actuals, el líder d’Amics es presentà al lloc dels incidents per tal d’aturar la situació i dirigir als seus treballadors cap als seus llocs de treball. Però si presumptament el regidor hi era present des de dos quarts de nou, i els seus treballadors marxaren cap a dos quarts d’onze, quin tipus de lideratge empresarial presenta? Dues hores per distribuir tasques als seus treballadors? Curiós, difícil de pair, i agafant ja mal de panxa.

Segons fonts, un parell de treballadors de l’empresa Luque es dirigiren cap a les dependències dels Mossos d’esquadra per a presentar denúncia contra l’exalcalde Pere Albó per amenaces i insults. Hores més tard ens comuniquen que aquests treballadors finalment signen una declaració on manifesten que no han rebut cap insult ni coacció per part del líder socialista i que han actuat sotes les ordres del seu cap, el senyor Pere Luque. Després d’aquestes declaracions, els sincers obrers aniran al carrer com “presumptament” el seu company hores abans? Curiós, difícil de pair, la cosa ja està per demanar tanda de visita al senyor roca...

No van mal encaminats aquells que comencen a fer símil de la situació política actual amb la marbelització de la ciutat, doncs al pas que anem no trigarem a ser portada de tots els diaris estatals. Quina repercussió tindran tots aquests fets cap als ciutadans ganxons? Realment valia la pena, per aritmètica, dur a terme una moció de censura acompanyada per tal personatge?

Tant el convergent Clarà com el mateix senyor Albó patiren una situació semblant pel que fa a documentació o irregularitats a l’hora de realitzar algun tipus d’obra. Però cap dels dos dugué la situació fins a aquests extrems si no, que reconeixent els seus errors, rectificaren corregint la manca de documentació. Calia doncs, senyor Luque, muntar aquest tipus d’espectacle? Discrepàncies polítiques, problemes personals, traïcions polítiques, .... cap tipus d’acte violent té justificació. I suposem que és d’esperar que els nostres representants, tant del bàndol governant com de l’oposició, denunciïn aquest acte i prenguin mesures, si cal, per què no, sumant-se a la petició de dimissió del líder d’Amics, doncs els ciutadans ganxons no volem tornar a ser portada de tots els medis de comunicació per un espectacle tant lamentable com el viscut aquesta setmana. DIGUEM PROU, NO A LA MARBELITZACIÓ.

ESPIELL GANXÓ
(espiellganxo@gmail.com)

DONCS SÍ QUE ERA UN PLE EXTRAORDINARI...

Érem molts els que assistíem al ple extraordinari el dijous passat. Un ple convocat per tal de presentar una moció en la qual es demanava realitzar una consulta popular per tal de conèixer l’opinió dels ganxons sobre el canvi de govern que es produirà dilluns que ve. Com poques vegades s’ha vist, eren poques les cadires buides a la zona del públic: ciutadans, militants dels diferents partits polítics, periodistes de varis diaris, televisions, ...i fins i tot un parell de guardaespatlles. Fet que dóna fe del interès que genera el tema al municipi. Tot i que ja es preveia que seria una sessió moguda, el que no ens esperàvem era aquell espectacle vergonyós protagonitzat per les faltes de respecte: insults, desqualificacions, retrets injustificats, ... Tot plegat digne de targeta vermella i expulsió.

El show comença amb el líder d’Amics, el qual afirmava sentir-se avergonyit de ser de Sant Feliu per tenir un alcalde com el que tenim. Tot seguit qualificà el ple de “xarlotada” al•legant que tant ell com els periodistes assistents haurien d’estar treballant , fent premsa autèntica i no estar en aquella sessió per escoltar quatre tonteries. Les declaracions de Pere Luque foren interrompudes pels crits d’alguns assistents que el tatxaven de feixista. Però per sorpresa dels assistents, els agitadors no varen ser expulsats de la sala per la policia si no pels guardaespatlles que el portaveu d’Amics portava a l’acte, que empenyeren als rebentadors escales avall acompanyats d’insults i amenaces. I nosaltres que creiem que les sessions plenàries eren part de la feina d’un regidor, tant governants com de l’oposició... No cobren per la seva assistència? Si menyspreen aquests actes tatxant-los de tonteries o xarlotades, poder es podrien estalviar la seva assistència i la ciutat destinar els diners d’aquests sous a altres activitats, seria més profitós doncs.

L’oposició, tal i com ja va fer saber per la premsa, presentà un dictamen jurídic que qüestiona la legalitat de la proposta de consulta popular. Però aquest informe deixa de tenir gran validesa quan ens demostren que ha estat redactat per un advocat favorable a l’oposició, doncs es tracta d’un ex-candidat d’alcaldia de CiU, militant de CiU i que votà en contra de les consultes populars.

Fent ús del seu torn de paraula, el líder d’ERC aprofita per qualificar la moció de censura de cop d’estat al•legant que l’oposició planteja un canvi de govern sense justificació, un canvi de govern per capritx/odi perquè no és del seu gust. Tot i les demandes de l'oposició, el regidor d'esquerra es negà a retractar-se.

Tot seguit, el líder de TSF tatxa als governants de mals polítics i mals representants de la nostra ciutat. També qüestionà i menyspreà les aptituds com a advocats tant del regidor Vilà com de l’alcalde. Carles Motas descrigué l’absència de Jesús Fernández com a coherent, tot i que equivocada, ja que així es mostra que ICV està en contra la consulta popular. És curiós la defensa que el líder de TSF mostrà pel líder d’ICV després d’haver sentit varis adjectius desqualificadors de Motas cap a Fernández en els darrers plens...

El líder de CiU tatxa la moció sobre la consulta popular de “chapuza” afegint que és patètic que ara se’n recordin els governants de la força del poble.

I per finalitzar l’espectacle, el líder d’Amics, després de tatxar de “advocadillos” dolents tant al líder d’ERC com a l’alcalde, atacà a un regidor sense justificació afirmant que a l’Ajuntament hi havia un porc al qual estava mirant en aquell moment (referint-se al regidor Juanjo García, ) i, tot seguit, el titllà de rata de clavaguera amb bigoti i barba. Després dels avisos gestuals (i pel que semblava, a través de sms) que li llençaren els seus companys de l’oposició per a que aturés aquella incomprensible i inadequada actitud, el líder d’Amics acabà el seu torn de paraula parlant dels seus assumptes i interessos personals que té la seva empresa amb l’Ajuntament.

El ple finalitzà amb les votacions dels membres dels diferents partits sobre la consulta popular i, com era d’esperar, doncs l’oposició és majoria, la moció quedà rebutjada. Per tant, els ciutadans de Sant Feliu de Guíxols no tindrem l’opció de pronunciar-nos, ni a favor ni en contra del canvi de govern. I ens preocupa. Ens preocupa com a ciutadans que la composició d’un Ajuntament es pugui canviar, com aquell que mou les fitxes d’un taulell d’escacs, sense justificació, amb estratègies i motius bruts, per interessos personals, i, el més important, sense tenir en compte les urnes ni l’opinió dels ganxons. I ens preocupa que en quatre dies aquells que ens representin no es prenguin la feina seriosament: ens preocupa que aquests pensin que la seva feina és assistir a “xarlotades” per decidir tonteries. Ens preocupa que creguin que tirar de l’opinió del municipi és una “chapuza”. Ens preocupa que l’únic recurs que tinguin per a defensar els seus actes sigui l’insult fàcil i greu. Si, ens preocupa, i molt. Poder perquè nosaltres, els ciutadans, a diferència d’algun membre de la nova era, ens estimem el nostre municipi, perquè estem orgullosos de ser ganxons i NO ENS AVERGONYEIX VIURE NI SER DE SANT FELIU DE GUÍXOLS.

I la nostra preocupació pot ser criticada o recolzada per aquells que ens llegeixen. Però sempre tota opinió, sigui a favor o en contra, ha de ser respectada. Llegint cada comentari dels nostre seguidors podem trobar opinions de tots colors, però sempre dins un respecte. Poder alguns polítics n’haurien d’aprendre, doncs aquella responsabilitat de la qual sempre en parlen els hauria d’impedir perdre els papers cada cop que algú discrepa amb ells. És curiós que les crítiques més dures, que rosen les amenaces, les haguem rebut directament, via correu electrònic, de la mà d’algun dels nostres representants. Més que curiós, lamentable. No farem cas d’aquests intents de manipulació. No farem cas d’aquests intents de “compra”. No farem cas d’aquests intents de prohibició de llibertat d’expressió. Ni ens escoltarem aquell “a partir del dia 12 se us haurà acabat la tonteria”... No, no en farem cas, no mereixen la nostra atenció, de moment... Poder, tal i com digué un regidor de l’encara oposició a les portes de l’Ajuntament després del ple, l’Espiell Ganxó els està tocant molt els collons, i això els omple de ràbia. Si és així senyor regidor, si la nostra preocupació pel municipi li provoca algun mal als seus genitals, comencis a preocupar seriosament i demani visita al seu uro-andròleg, perquè la nostra tasca encara no ha acabat, i seguirem de vigiles buscant el millor per Sant Feliu de Guíxols.

ESPIELL GANXÓ
(espiellganxo@gmail.com)

ENS NEGARAN EL NOSTRE DRET A DECIDIR?

Com ja era anunciat, la setmana passada els grups de l’encara oposició varen entrar per registre la famosa Moció de Censura. Serà el proper 12 d’abril, durant un Ple extraordinari, quan es farà oficial el canvi de govern i el senyor Carles Motas passarà a ocupar el lloc del encara alcalde Pere Albó.

Durant aquests darrers dies hem pogut escoltar i/o llegir diferents rodes de premsa, declaracions i entrevistes donades pels diferents grups polítics, tant governants com de l’oposició, que ens han cridat força l’atenció:

Tot just després de que TSF, CiU i Amics anunciessin el pacte d’aquests tres grups polítics per a tirar endavant la moció de censura, l’actual alcalde declarava estar sorprès per l’acció. Sorprès senyor Albó? A nosaltres si ens sobta la seva sorpresa. No ho va percebre? No ho entenem... que no ha llegit vostè la premsa durant aquests dos darrers mesos? No va veure les declaracions del líder d’Amics a principis de febrer quan ja anunciava aquest pacte? De veritat no ho esperava? Si fos així, poder caldria dir-li que el govern ganxó a pecat d’ingenuïtat, doncs era evident que si ja s’insinuava, aquell rumor de moció esdevingués real. Poder si no s’haguessin esperat a tenir-la damunt la taula, si s’hi hagués actuat des d’un principi, amb les armes o pactes polítics que calguessin, Sant Feliu de Guíxols no es trobaria en la situació actual, no hagués estat protagonista de molts titulars de varis medis de comunicació i que tan ens avergonyeixen com a ganxons que som.

Els grups de l’oposició, en especial TSF, justifiquen la moció de censura principalment per una aturada dels diferents projectes deguda a la sortida de TSF del govern. Però si fem un estudi d’aquests projectes no trobem aquesta paràlisi de la qual parlen. Hem sentit que pel que fa a l’herència Anlló, cap al maig –juny sortiran a adjudicació, que ja hi ha un conveni de sessió de les obres pel museu Tyssen, que ja hi ha un pla de barris per gestionar i concedit, que les obres del mercat han avançat i s’han arreglat els problemes que el senyor Motas tenia amb els marxants i el finançament de les parades que, des de la sortida de TSF, declaren estar més contents amb les correccions del projecte dutes a terme per l’encara actual govern. I etcètera. Per tant, on és l’estancament? Trobaran per tant la feina feta? Només hauran de tutelar els projectes ja encarrilats? O és que pretenen engegar de nous?

El que sí ens sorprèn és el nou cartipàs: la gran majoria de regidories seran dutes conjuntament per totes els nous regidors governants? Com s’explica això? Tots posaran mà a tot? No serà aleshores més difícil encara trobar aquell consens que tant han reclamat el grup de TSF durant aquests tres anys de govern? Sincerament, ho trobem complicat... per exemple, com s’ho faran amb el projecte de la reserva marina? Recordem que CiU hi va votar en contra. I com s’ho faran amb el tema del mercat? Recordem que el líder d’Amics era partidari de construir pisos en aquest terreny. Clar que, poder en aquest darrer punt no existeix ja cap problema, doncs segons declaracions del senyor Luque fa uns dies, “el cartipàs no el sap ni l’importa, doncs ell és ara el manobre d’en Motas”. Com s’entén això? No tindrà paraula? Les seves decisions vindran subordinades a les del alcaldable? Per tant, el líder d’Amics, per la resta de grups de l’encara oposició, és només una fitxa, un nombre, per a poder guanyar l’alcaldia?

L’equip de govern (PSC, ICV i ERC), proposen celebrar una consulta popular per tal que tots els ciutadans puguem decidir pel futur del nostre Ajuntament. L’Espiell Ganxó ja ens vam pronunciar a favor d’un acte com aquest doncs ens sembla honorable que es vulgui tenir en compte la veu dels ciutadans. El alcaldable senyor Motas, en unes primeres declaracions, declarà que no tenia cap problema en que aquest referèndum tirés endavant. Però hores més tard, llegim a un diari comarcal que “Aquesta opció no tirarà endavant ja que, segons entén Motas, la consulta popular ja es va fer el 2007 "i d'aquí a 15 mesos en farem una altra“. Significa això que els grups de l’encara oposició ens negaran aquest dret? Hi ha alguna por amagada darrera d’aquestes declaracions? Es desdiu el líder de TSF del seu primer “no tinc cap problema amb que es presenti un referèndum”? Si, té raó, la consulta popular es va fer al 2007 i s’hauria de tornar a fer al 2011, però no oblidem que és el seu partit qui ha trencat allò que la majoria de ganxons varen votar, per tant, ens haurien de donar l’oportunitat de declarar-nos a favor o en contra d’aquest canvi important pel municipi dins unes urnes. Els ganxons encara no li hem delegat cap legitimitat ni responsabilitat com el cap de TSF declarava, doncs no hem tingut l’opció de pronunciar-nos. Com bé deia el líder d’ERC “no es tracta només d’aritmètica”, i creiem que qui ha de donar els nombres més importants som els ciutadans.

Així doncs, VOLEM, RECLAMEM i EXIGIM que el proper 8 d’abril, en el ple extraordinari convocat a les 19h, es decideixi una data consensuada per TOTS els grups polítics que responsablement i legalment ens donaran un dia per poder fer ús del nostre dret a decidir.

ESPIELL GANXÓ
(espiellganxo@gmail.com)

ELIS, PUTXINELIS

A principis de febrer el grup polític TSF anunciava la seva retirada del govern sense donar cap explicació clara i concisa: segons el líder del grup, la seva marxa era deguda a la falta de consens i trencament d’acords en diferents qüestions de govern (no explicità quines) i la contractació d’un cap de la brigada. Amb aquestes raons érem molts els que quedàvem perduts, sense entendre gairebé res, doncs aquests motius semblaven insuficients per a trencar un govern i tot plegat es podia classificar dins “baralles de pati” i “rebequeria d’infants”, donant-nos una visió patètica, pèssima, d’irresponsabilitat, d’aquells que ens governen (o ens governaven) i que ens feia avergonyir.

El cap de setmana passat érem molts els que ens trobàvem al portal de casa nostra un butlletí de TSF. La intenció de la publicació d’aquest diari sembla ser donar a conèixer als ganxons “algunes de les raons que han portat al trencament del quatripartit a Sant Feliu de Guíxols”. L’Espiell Ganxó ha repassat, punt per punt, aquest butlletí per tal de poder fer-ne un anàlisi, contrastant fets i dates:

1. Corregim l’editorial dient que la sortida de TSF No és recent, NO des de llavors “han passat uns dies”. Senyors/es de TSF, fa un mes que el quatripartit es va trencar, fa un mes que els ganxons demanàvem explicacions, fins i tot, molts proposàvem un debat públic per tal d’informar als ciutadans i mostrar les diferents versions.

2. Ens parlen de la destitució d’una cap d’àrea. Tenim entès que aquest fou el motiu de la primera crisi. Crisi que, després d’arreglar les discrepàncies i solucionar el problema, TOTS els partits polítics, incloent TSF, asseguraven estar superada. De totes maneres, recordar-los que els problemes amb les escombraries eren escandalosos, i érem molts els ciutadans descontents. Ara bé, cal dir que des d’aquella destitució (d’una àrea que vostés regien), les queixes per escombraries disminuïren molt i l’estat de netedat de municipi millorà amb diferència. Per tant, no n’haurien d’estar contents?

3. Carta d’en Quim Valls: segons el que podem entendre, la seva renúncia és deguda a que “no entén ni s’ha adaptat a la política”? Assegura amb fermesa que hi ha “errors i decisions que han hagut de patir els seus companys polítics” però no té tan clar que hagin hagut “encerts o quelcom bo”? Per tant, les discrepàncies de TSF amb la resta de l’equip de govern no podrien ser degudes a que el llavors líder dels primers no sap treballar en política i que, per tant, el carro era mal tirat?

4. L’inici dels seus problemes és “l’home fort del partit PSC” i la incorporació d’aquest a la JGL? Es tracta llavors d’un problema personal amb aquesta persona en concret? No diuen vostès (TSF) que fou una decisió interna d’aquell partit? O és que el consens del que sempre parlen però no concreten, és un consens que ha d’haver fins i tot en les decisions de cada partit? Llavors ERC, CiU i ICV varen votar a Carles Motas com a nou cap del grup TSF? Sinó no entenem el que volen dir...

5. TSF afirmen que lideraven la majoria de projectes que s’estan duent a terme a la ciutat. Però no enumeren quins. Tyssen? Pàrquings? La via verda? L’èxit del festival de la porta ferrada? El cas Anlló? El pla de barris? Tenim entès que cap d’aquests projectes eren conduits per TSF. Per tant, què els queda? La reserva marina, de la qual CiU vota en contra? El mercat, tema que portà moltes queixes i disgust dels comerciants?

6. Entenem que hi havia un pacte on les decisions, TOTES, havien d’estar consensuades per tots els grups del govern. Segons vostès la contractació d’un cap de la brigada fou una decisió unilateral i, per tant, aquest deu ser l’acord trencat del qual parlaven com a motiu del seu abandó del govern. Però, parlant amb la brigada ens assabentem que no existia un cap abans d’aquesta contractació com vostès afirmen, si no que hi havia una persona substituta, no qualificada per aquesta tasca, que havia de compaginar la seva feina amb la de cap de brigada, qüestió que se li feia incompatible en molts moments.

Però si es necessita consens en totes les decisions, fins i tot en les que no pertanyen a les seves regidories, com és possible que, segons alguns rumors, suposadament per ordre del abans líder de TSF es contractés una persona com a auxiliar administrativa per l’àrea d’escombraries sense l’aprovació de TOTS els grups del govern? I és cert que, fins i tot, al no ser contractada pel regidor de personal, aquesta dona començà treballant sense contracte? I és cert que, un cop l’àrea d’escombraries canvia de mans, aquesta dona tot i així segueix treballant per l’ajuntament sense el consens de TOTS els grups del govern?

Per tant, tenint en compte el cas de la brigada i el de l’auxiliar administrativa, es podria dir que el pacte el van trencar ambdues parts? I si mirem dates, podem dir que el pacte fou trencat primerament per TSF. Llavors, no s’entén que sigui aquest punt la gota que va fer vessar el got fent que TSF abandonés el seu lloc.

Un cop fet l’anàlisi, els motius que ens donen TSF no ens complauen, no ens aclareixen gaire res. No trobem aquella responsabilitat que el ara grup de l’oposició nombra. No veiem l’honestedat. Per tant, seguim esperant les veritables raons o motius de pes per a trencar un govern i protagonitzar, des de llavors, diferents espectacles amb i contra altres grups polítics que, repetim, avergonyeixen als ciutadans.

El passat 11 de febrer Pere Luque, regidor d’Amics, anunciava a través de varis mitjans de comunicació, l’existència d’un acord entre els tres partits de l’oposició per a tirar endavant una moció de censura. En canvi TSF i CiU asseguraven que no hi havia res pactat, sinó que ambdós partits estaven encara estudiant les diferents possibilitats. El líder d’Amics, acusant de mentiders als seus dos suposats futurs companys de govern, afirmava que aquelles declaracions eren falses i que el tema sobre el canvi de govern ja estava tancat. Però el passat dijous 25 de març, al Ple Municipal, es confirmen les afirmacions de Pere Luque quan aquest anuncia la moció de censura que es presentarà en una roda de premsa el proper dilluns 29 a les 11 del matí. Cal dir que la resta de grups de l'oposició no es van pronunciar després de l'anunci de Pere Luque.

Ens dóna la sensació, aleshores, que la publicació del butlletí informatiu de TSF uns dies abans del Ple Municipal del març, era un intent de justificació de la moció de censura que quatre dies més tard Pere Luque anunciava. Per tant, TSF, tal i com feia un mes el líder d’Amics deixava anar, feien declaracions falses? Ens van voler colar un gol?

I els motius d’Amics per pactar una moció de censura? Durant aquests tres anys de govern, el senyor Pere Luque només ha mostrat la seva postura contra el govern en el cas de l’actuació de l’Ajuntament durant el temporal de neu, doncs segons el líder d'amics "si el govern hagués contat amb ell no firmaria el que firmarà dilluns i l'Ajuntament no tindrà els petits problemes que li vindran a partir de dilluns". Segons el regidor la moció està pactada des del febrer. Per tant, analitzant dates, el cas del temporal no és en cap cas un motiu que el portin a firmar un canvi de govern. Podem entendre aleshores que el moviment deu venir tan sols per l’afany de voler formar part del govern? Una etiqueta de protagonisme? La possessió d’una cadira?

Durant el Ple el líder d’Amics mostrà una falta de respecte per la feina dels treballadors acusant-los de no complir els seus horaris i de treballar poc i malament. També va fer apologia del suborn, doncs segons el regidor "convidant" a esmorzar, dinar i sopar als directius d'Endesa haguessim solucionat els problemes de manca de llum més àgilment. A més a més, fa unes hores un diari comarcal publica que aquest mateix regidor està sent investigat pel suposat assetjament psicològic a varis treballadors de l’Ajuntament ganxó. I no oblidem el tema del suposat robatori d’un generador a l’Ajuntament de Quart. No els fa por tot això com a ciutadans ganxons? No els crea un neguit que tal regidor formi part del nostre govern? No els esgarrifa que sigui tal personatge qui ens representi?

I com és possible que la paraula CONSENS sigui tan important per alguns grups polítics però ens arribin opinions de membres dels seus partits que afirmin no està d’acord amb aquesta anunciada moció de censura? Com és possible que tant CiU com TSF anunciïn pactar amb el grup d’Amics mentre membres d’ambdós grups afirmen públicament no votar a favor? Ara si que no entenem res...

Durant el darrer mes són moltes les enquestes en les que els ganxons hem participat a través de varis medis de comunicació, on ens demanaven opinió sobre aquesta situació. Però els resultats sempre eren els mateixos: per majoria els ciutadans creuen que una moció de censura NO està justificada, la majoria NO volen un canvi de govern, la majoria creure que el responsable de la sortida del govern de TSF no són més que ells mateixos.

Però tot això TSF ja ho deu saber doncs, tal i com està escrit en el seu butlletí, “l’únic que han fet i fan és escoltar la ciutadania, que és el que realment compta”. I suposo que deu ser un punt també important per a la resta de grup polítics, tant del govern com de l’oposició. Ara el que esperem tots els ganxons és que tot no quedi en un “escoltar” si no també en un “fer cas”. No volem que ens imposin un alcalde. Volem decidir-lo nosaltres democràticament. Volem exercir el nostre dret a les urnes. VOLEM, RECLAMEM, EXIGIM que ens tinguin en compte, ja sigui a través de les enquestes dels diferents medis de comunicació, ja sigui a través de les xerrades directes amb els ciutadans o, fins i tot, amb una possible consulta popular.

ESPIELL GANXÓ

(espiellganxo@gmail.com)

QUE SE'LS DESCONGELIN ELS CALIPOS

Vuit de març del 2010, data que de ben segur molts de nosaltres no oblidarem, i no només pels carrers coberts de neu, les carreteres tallades i els arbres caiguts, que el fort temporal va deixar al seu pas, si no sobretot pel caos elèctric que això suposà: torres elèctriques que es doblegaven com si formessin part d’una maqueta de plastilina, provocant greus averies i deixant a milers d’abonats sense llum durant una setmana convertint-se en la setmana del caos elèctric. I mentre sens desfan els calipos al congelador, l’Ajuntament de Sant Feliu de Guíxols, junt amb desenes de voluntaris, treballen per tirar la situació endavant i trobar solucions (tal i com hem explicat al post anterior). Alhora (que no és el mateix que paral•lelament) els responsables polítics del nostre govern ganxó segueixen amb les seves tasques.

El dimecres 10 de març es realitza un Ple Extraordinari i Urgent per tal d’aprovar els pressupostos per al nou any. A la cita hi acudeixen tots els responsables polítics. Des del inici de l’acte ja podríem preveure que aquell ple seria una plaça de circ, això sí, extraordinària.

En el primer punt, l’oposició demana al govern l’anul•lació del ple al•legant que, per la situació de caos que s’estava vivint al municipi, la prioritat en aquell moment seria donar explicacions de l’estat de la ciutat i de les actuacions que s’estan duent a terme per part de l’Ajuntament, i no pas parlar de cèntims. Prec que molts podríem trobar correcte i fins i tot molts ens hi posicionaríem a favor. Clar que, pensant-t’ho bé... érem molts els comerciants, estudiants, farmacèutics, veterinaris, obrers, etc., que, tot i la neu que encara hi havia als carrers i la manca d’electricitat, no faltàvem a la nostra feina ni a les nostres responsabilitats...

Tot i que per votacions es decideix continuar amb el ple extraordinari i deixar el “donar explicacions” per a una junta convocada per aquell mateix dia a les 17h, l’oposició considera que aquell acte “és una pèrdua de temps”, insisteixen en fer “coses més productives”, tot i així treuen temps per reclamar la incorporació de la seva nova regidora.

L’oposició aprofita el ple per denunciar la falta d’informació: segons aquests, cap dels regidors governants els ha trucat per informar-los de la ciutat ni de les solucions en les que s’està treballant, i que per tant, quan els ganxons els pregunten pel carrer es senten impotents al no poder respondre’ls. Ostres! A nosaltres tampoc ens ha trucat cap regidor per explicar-nos que estava passant a la ciutat! I que sapiguem als nostres veïns tampoc? I a vostès? I nosaltres perdent el temps movent el cul fins als punts d’informació ...

I la cosa encara no s’ha acaba aquí. El líder d’Amics aprofita la situació per fer parenceria dels seus moviments durant aquells dies: “qui vulgui llum que em truqui”. Segons el regidor disposa de generadors amb els quals podria administrar llum a mil habitatges, generadors que ell mateix ha pagat de la seva butxaca amb un xec de 12.000 euros. Afegeix que ha fet ús de la seva maquinària per ajudar a netejar la via pública, rescatar persones, etc.

A partir d’aquí el nivell de crispació supera límits i regna la grolleria: crits, insults, faltes de respecte,... Sembla ser que l’Alcalde amb un gest anomena cara dura al líder d’Amics. El líder d’Amics anomena burro a un regidor socialista. Aquest a cops de crits demana respecte. El líder de TSF anomena “satèl•lit sense criteri propi” al líder ICV. Bé, el que ja havíem descrit en altres ocasions: baralles de pati.

Després de regalar aquest lamentable espectacle, el ple extraordinari continua el seu curs i s’aproven els pressupostos. Clar que, tal i com havien anunciat, l’oposició no hi participa i abandonen el seu lloc i la seva tasca.

Però això no és tot: la nit del 12 de març, aprofitant el nivell de nerviosisme d’alguns ciutadans que al trobar-se amb l’Alcalde li “canten” les seves penes, el líder d’Amics decideix afegir-se a la disputa regalant varis insults cap al Cap del govern ganxó. L'alcalde entra dins el joc i respon al mateix nivell que el primer. Són varis els espectadors: algun ciutadà, regidors socialistes, el líder de TSF i el líder de CiU. La discusió s'atura gràcies a algun regidor que, tot fent d'arbitre, envia a cada "lluitador" a la seva cantonada del ring. Però un d'ells no està disposat a deixar-ho allà i la cosa degenera tant que la policia ha d’intervenir i fent ús de la seva autoritat donen avís al senyor Luque de la seva mala actitud i de les conseqüències que li generaria si seguis en amb aquella postura.

I quan la ciutat ja ha vist la llum i pensàvem que tot tornava a la normalitat, els polítics segueixen amb el seu circ: segons els diaris i notes de premsa els ganxons ens assabentem que el líder d’Amics, a part de les actituds barroeres que ja ens ha mostrat, a més ens ha enganyat: presumptament, no tenia cap intenció de prestar els generadors que ell havia aconseguit, si no que pretenia fer negoci venent-los al millor postor per tal de no només recuperar els diners invertits si no de fer butxaca. El nostre Ajuntament no entra a la subhasta, cosa que agraïm doncs recordem que els cèntims són nostres, dels ciutadans ganxons. I el guanyador és....Platja d’Aro. A més a més, segons un diari comarcal, Luque és acusat del robatori d’un generador a Quart. Tot i que ell ho atribueix a un error, l’Ajuntament de Quart no en dóna gaire fe.

Ja en tenim prou. Ara cadascú que faci la seva anàlisi i critica d’aquesta pel•lícula. La nostra és clara:

1. Tal i com deia el líder d’ERC, l’obligació de tots els regidors, i més encara en una situació com la que estàvem patint la setmana del temporal, és treballar tots junts. Tant els que governen com l’oposició cobren un sou per donar lo millor de cadascú a la ciutat. Per tant, poder l’oposició hagués hagut de presentar-se a l’Ajuntament a oferir les seves mans en comptes d’esperar que et soni el mòbil. I si lo únic que necessitaven era informació poder haurien d’haver fet com la majoria dels ciutadans, presentar-se als punts anunciats per tal que et responguessin als dubtes.

2. És vergonyós que un regidor vulgui fer negoci aprofitant-se de les penes i desgràcies que patia la nostra ciutat.

3. És lamentable que es demani, per les circumstàncies que siguin, que s’aparquin les tasques i responsabilitats dels regidors al•legant “pèrdua de temps” i, incoherentment, s’utilitzin més de 70 minuts per discutir si es tira endavant un ple o no quan, des d’un principi, ja tenien previst aixecar-se de les cadires abandonant els seus llocs.

4. És patètic que aquells que ens representen puguin perdre els papers com si d’un “show” televisiu de premsa rosa es tractés.

5. Diuen que qui no exerceix el seu dret de vot, perd després el seu vot de queixa. Per tant, no és il•lògic que aquells que decidiren no participar de l’aprovació dels pressupostos, en aquest cas l'oposició, ara els utilitzin com a argument per un “trencament de govern”?

6. No dubtem que tant l’Ajuntament, com els tècnics i treballadors, junt amb policia, protecció civil i voluntaris, hagin treballat de valent per buscar solucions al caos que patia la ciutat durant el temporal. Ara bé, aquest “circ extraordinari” no calia, per regalar aquest espectacle millor es quedaven, TOTS plegats, a caseta a vigilar que no se’ls descongelin els calipos.

I ara ens anuncien la presentació d’una moció de censura pel proper 29 de març? Una moció que ens imposarà un nou alcalde sense tenir en compte el vot dels ciutadans? Una moció que planteja un nou govern del qual en formarà part un regidor barroer, mentider, lladre,... (tot plegat presumptament, no volem entrar en el món de les querelles....). Ens ho mereixem això els ganxons?

Quanta raó tenia aquell que digué durant el Ple del 8/3 “els ciutadans no esperen això de nosaltres”. Ara esperem que tots els regidors, de tots colors, ho tinguin clar, sobretot a l'hora d’escollir a qui donen la mà.

ESPIELL GANXÓ

(espiellganxo@gmail.com)

CAOS A SANT FELIU

El passat dilluns 8 de març, cap allà a les 10 del matí començaven a caure els primers flocs de neu del temporal ja anunciat per televisió dies abans. Res semblava sospitar que aquells floquets de parer innocent que a tots feia treure un somriure i un “oh que maco, neva a Sant Feliu!” esdevingués el malson d’uns quants. Als voltants de la una del migdia la neu començava a quallar. Eren molts els valents que, tot i el vent emprenyador i el gel que s’anava formant, sortien de casa seva a fotografiar els nous paisatges blancs: la platja, el passeig, parcs,... A la tarda el temporal picava fort a la nostra ciutat: eren molts els que no podien arribar a casa seva, eren molts els que quedaven penjats a les carreteres amb els seus cotxes, i vam ser tota una ciutat, al igual que poblacions i ciutats veïnes, ens quedàvem sense llum. Milers d’abonats es quedaven a les fosques iniciant-se un caos elèctric que durà tota la setmana.

L’endemà al matí la ciutat es llevà blanca i s’adonaren de que aquella situació ja no els semblava tan “maca”. Arbres caiguts, pals de la llum per terra, tendals volats, antenes trencades, comerços tancats, carreteres tallades, . Les cases començaven a refredar-se, les neveres a descongelar-se, l’emissora municipal no emetia, els telèfons mòbils no donaven senyal, gent que embogia i emplenava el rebost com si el món hagués d’arribar a la fi. Les cues per comprar pa eren interminables, no quedaven bombones ni estufes de butà a cap establiment, trobar piles o espelmes a la venta era un miracle. Tot plegat, junt amb la fred i la manca d’aigua calenta o calefacció a la majoria de llars, començaven a despertar la crispació de molts guixolencs.

Les noticies que arriben mostren el mateix panorama a les ciutats i poblacions veïnes. La manca de llum és conseqüència d’una gran averia que afecta a nombrosos trams de les línies elèctriques en punts molt repartits. Tant els municipis afectats com la Generalitat demanen solucions als màxims responsables, Fecsa Endesa. Tot i així, suposadament fruit de l’angoixa que comportava aquesta situació, o per la manca d’informació, alguns ciutadans culpabilitzen l’alcalde ganxó d’aquest caos.

Cal a dir que l’Ajuntament engegà un dispositiu d’emergència des del primer dia. L’Espiell Ganxó en dóna fe i es sent orgullós en aquest moment, pel que fa a la coordinació d’aquesta situació, de l'actuació nostre govern que des del dilluns 8 de març fins al dilluns 15 de març no van deixar de treballar intentant que la ciutat no es paralitzés i s’estanqués. Tots hem pogut veure com tant la policia Local, com protecció civil i la brigada, coordinaven la seguretat dels ciutadans, la retirada dels arbres caiguts i de tots els elements que destorbaven a la via pública. A aquestes tasques si afegien varis voluntaris, com per exemple, empresaris particulars que prestaven les seves maquinàries. Durant el primer dia qualsevol persona que necessitava informació i/o ajuda es podia dirigir a la policia on se l’atenia de seguida.

Des de dimecres, veient que els problemes de subministrament elèctric perduraven, l’Ajuntament obria les portes del Pavelló i de la Corxera oferint dutxes, aigua calenta, rentadores, microones, cafeteres, i endolls per recarregar aparells electrònics, als ciutadans. A l’hora es feia crida a diferents empreses perquè aquestes portessin generadors elèctrics que poguessin garantir electricitat per tal de, com a mínim, garantir les necessitats mínimes de la ciutat: hospital, asil, farmàcies,... A més a més, els ciutadans es podien dirigir a diferents dependències municipals (turisme, ajuntament, policia) per tal de rebre informació sobre la situació que estava patint el municipi i sobre les actuacions que s’estaven duent a terme.

Mentre, anaven arribant els grups electrògens que, segons anunciava un cotxe municipal amb altaveus pels carrers, després d’haver cobert les necessitats bàsiques, eren col•locats a diferents punts de la ciutat a criteri dels “amos d’aquests trastos”, en aquest cas, Fecsa Endesa. Aquest fet provoca discrepàncies entre els ciutadans i era fàcil sentir allò de “perquè ell té llum i jo no” i les queixes a les oficines de l’Ajuntament incrementaven. Cal a dir que la nostra ciutat, segons els transformadors, hagués necessitat 157 generadors per donar llum a tots els ciutadans. Tenint en compte factors com que Sant Feliu de Guíxols no era l’únic municipi que patia aquest caos elèctric o com que alguns generadors havien de ser portats de països veïns, era lògic, tot i que emprenyador per a molts, que fos impossible donar llum en un parell de dies a totes les llars.

Un cop el municipi està informat de la situació i dels operatius que s’estan duent a terme a la ciutat, la indignació dels ganxons amb els màxims responsables (Fecsa Endesa) incrementa a grans passes i exigeixen solucions immediates. L’Ajuntament dóna suport als ciutadans i posa a disposició dels ganxons la informació necessària per tal de tramitar les reclamacions.

Dissabte a la tarda la ciutat torna a veure la llum: el subministrament elèctric arriba pràcticament a totes les llars i la situació a la ciutat es normalitza. Donem gràcies a que són pocs els aprofitats que feien negoci amb el patiment dels ganxons venent piles a preu d’or, venent espelmes a preu de petroli, cobrant per recarregar mòbils amb llum proporcionada per petits generadors... I donem gràcies, recalquem i elogiem, al sentiment solidari que s’ha despertat en moltes persones fruit d’aquesta situació: voluntaris que es prestaven per informar, voluntaris que es prestaven per netejar la via pública, gent que compartia llum del seu generador, gent que prestava les seves dutxes, gent que compartia la seva aigua calenta, gent que deixava petits generadors als comerços, gent que oferia les seves mans ... Podem estar orgullosos de ser com som, de ser ganxons.

ESPIELL GANXÓ
(espiellganxo@gmail.com)

ESTAVEN JUNTS AQUEST CARNAVAL A SANT FELIU DE GUÍXOLS?

No, no era una broma carnavalesca. El passat divendres 12 de febrer us avançàvem la notícia sobre una “suposada” moció de censura de la qual ens n’havien informat a través de la nostra bústia. Tot i rebre crítiques negatives d’alguns simpatitzants dels grups de l’oposició, i d’acusar-nos d’alarmants, mentiders, subjectius, etc., un dia més tard, els diaris comarcals mostren en primera plana la mateixa noticia: l’oposició de Sant Feliu de Guíxols ultima una moció de censura amb Carles Motas d’alcalde.

No ens volíem quedar amb els titulars i em tornat a repassar les noticies a fons per si havíem comés alguna errada a l’escriure el darrer post. I no. No anàvem mal encaminats. Les dates no concorden. El passat 3 de febrer es fa públic l’abandó de TSF del govern i, només deu dies més tard, apareix en portada de dos diaris una anunciada moció de censura. En una setmana s’ha pactat, amb el consens que TSF sempre exigeix, un programa alternatiu, s’han repartit les regidories i consensuat un alcalde? Organitzar un govern no és un joc de rol. I com que no creiem que l’oposició sigui irresponsable, o això desitgem pel ve del municipi, segurament aquests pactes feia mesos que s’estaven debatent.

Tot i les declaracions de Luque (Amics) i el cartipàs publicat, sorprenentment tan TSF com CiU no han admès encara obertament l’acord. Segons els regidors, s’estan estudiant les diferents possibilitats. De fet, segons els diaris, als dos grups de l’oposició la presentació de la moció de censura ha originat importants discussions internes. Significa això que no hi ha consens? Significa això que els caps d’ambdós grups tiren d’un carro que no va del tot ple?

Portant la contrària, el portaveu d’Amics explica que les declaracions de TSF i CiU són falses i el tema de la moció de censura ja està tancat. Aquí tampoc hi ha consens? Els està tractant de mentiders? Abans de que la moció entri en acció i abans de que els tres grups de l’oposició formin part d’un mateix equip de treball ja hi ha discrepàncies?

Realment tot és un embull. Les declaracions de l’oposició i el silenci dels governants només fan incrementar la preocupació dels ciutadans, crear desconfiança, desconcertar als ganxons i ganxones. Poder per minorar aquesta confusió seria bo, tal i com suggeria un membre de l’actual govern ganxó, que tots els partits polítics del municipi (PSC, CiU, TSF, ERC, Amics, ICV) s’asseguessin en una mateixa taula i com en un foc creuat i PÚBLIC, donin rèplica a les acusacions d’uns i altres i, sobretot, donin explicacions de l’actual situació del govern ganxó a tots els ciutadans. demanem un debat obert, públic i sincer. Creiem que ens ho mereixem. Ja n’hi ha prou d’aquest espectacle del que formen part TOTS PLEGATS i del que ens volen fer partícips als ganxons sense abans haver-nos consultat. Lo únic que demanem és seny, responsabilitat, la veritat.

ESPIELL GANXÓ

(espiellganxo@gmail.com)

SUPOSADA MOCIÓ DE CENSURA

Fa un parell de dies es va publicar en un diari comarcal l’opinió del regidor i líder de l’agrupació Amics sobre la situació de l’actual Govern ganxó i la dels partits de l’oposició. El regidor parla en nom de “la majoria de ciutadans” i afirma que aquests creuen que “els càrrecs polítics professionals amb responsabilitat només estan a l'Ajuntament per cobrar”. És estrany perquè segons les nostres dades (basades en enquestes als veïns i opinions que deixen molts ganxons a la nostra bústia) la nostra “majoria” tenen el mateix sentiment cap al líder d’Amics, del qual creuen que ha assistit als plens, durant aquests 3 primers anys de Govern quatripartit, tan sols per escalfar una cadira i cobrar el sou per assistència, doncs fins ara aquest personatge no s’havia manifestat en veu alta en cap sessió pública. És més, alguns dubtaven de l’existència d’aquest partit a l’oposició.

En aquest mateix article, el sr. d’Amics dóna gratuïtament quatre solucions possibles a la situació actual: en la primera suggereix que el tripartit actual pacti amb ell i el deixi entrar al govern per aconseguir la majoria. El regidor anuncia que si aquesta postura tirés endavant ell estaria disposat a col•laborar “sense cobrar ni cinc”. En la segona parla d’un pacte entre socialistes i els convergents, postura que és pràcticament impensable per les discrepàncies entre les ideologies d’ambdós. En la tercera menciona la moció de censura i crear un nou govern format per Amics + TSF i CiU. I en la darrera proposa que el govern continuï l’any que li queda tal i com està actualment.

L’Espiell respecta l’opinió del líder del grup Amics i el seu dret a fer-la pública, tot i que no ho compartim, doncs creiem que, tant l’actual govern com els grups de l’oposició, tenen molt clar quines opcions hi ha i, de ben segur, ja les han estat estudiant.

Repassant diferents articles del mateix diari, trobem que tan sols cinc dies abans el líder d’Amics, contradient-se al seu darrer article d’opinió, anunciava una moció de censura que tenia previst fer efectiva en el moment que el líder de TSF faci oficial la seva dimissió i el seu lloc sigui ocupat per un altre membre d’aquest partit. El regidor d’Amics, sense quedar-se curt, es proposa com a nou alcalde de la ciutat i assegura que no ha negociat res encara amb cap partit de l’oposició.

Si anem un dia enrere, llegim al mateix diari comarcal que, després d’anunciar la seva renúncia al govern, TSF descarta presentar una moció de censura contra el govern ganxó. I és que el dia anterior TSF anunciava la seva dimissió per les discrepàncies sorgides a l’hora de negociar els pressupostos, per la contractació d’un nou cap de la brigada i per el incompliment d’acords i/o pactes de govern (acords que, encara no han donat explicacions de quins són i que, per tant, no han donat l’opció als ganxons ha jutjar-ho).

Per una altra banda, el grup municipal CiU anuncia que no presentarà cap moció de censura sempre i quan l’actual govern tripartit els tingui en compte a l’hora de negociar els pressupostos.

Tot aquest conjunt de declaracions, actes, fets, picabaralles, discussions i contradiccions, tenen encara menys sentit quan ahir, 11 de febrer, ens arribava la següent noticia: Tots per Sant Feliu, Amics i CiU es reuneixen per tirar endavant la moció de censura i acorden que al capdavant, presentant-se com a nou Alcalde del municipi, hi haurà el sr. Motas. La noticia a la nostra bústia ens sorprèn tant com a tots aquells que la degueu estar llegint ara, sobretot tenint en compte els diferents articles que acabem de repassar. Avui, 12 de febrer, un membre de l’agrupació Amics ens confirma la noticia tot i que, de moment, cap grup polític ni mitjà de comunicació la fet pública. Per tant, de moment l’Espiell Ganxó parla de la “suposada moció de censura”.

I tot aquest show que hem pogut seguir a través de la premsa, radio i televisió porta ja una carrera de tan sols deu dies. I durant aquest curt trajecte l’únic que s’ha aconseguit es fer créixer la desconfiança dels ganxons vers els polítics municipals, tant els que governen com els que estan sota l’oposició. Es tracta tot d’una broma carnavalesca? Ens trobem davant una telenovel•la barata? Com és possible que amb cinc dies de diferència els grups de l’oposició TSF i CiU, després de descartar la moció de censura públicament, hagin estat a l’hora reunint-se per a tirar-la endavant? Com és que, abans de que acabin d’acordar-se els pressupostos ja s’està pactant la moció, faltant a la seva paraula el líder del grup municipal CiU? I com és que si, segons les declaracions repassades, els partits de l’oposició no havien negociat entre ells ara sorgeix del no res aquesta moció? Ens volen fer creure que amb un parell de dies s’han assegut tres partits d’ideologies diferents, amb discrepàncies conegudes entre ells, i s’han arreglat un pas tant important com una moció de censura i escollit el nou possible Alcalde? No siguem incrèduls: una moció de censura, per tirar-la endavant s’ha d’exposar, estudiar i debatre amb responsabilitat i consens, i això comporta un temps, sobretot quan la formen partits de projectes i ideologies diferents, per tant, no concorden les dates de les declaracions dels grups de l’oposició amb els de l’anunciada moció. Llavors les paraules que cada grup polític deixava escrites en diferents articles de premsa, no eren més que part d’un guió teatral, un paper, un joc dramàtic, un engany no només als partits de l’actual govern si no a tots els ganxons que inquiets seguíem les notícies als mitjans de comunicació. Ens han tornat a enganyar?

I com és que, a un any de les eleccions, es plantegen formar un nou govern amb els problemes que això comportaria? Si tenim en compte els factors adaptació, posada al dia, estudi, engega de nous projectes,les campanyes electorals que començarien al març, i etc, quans mesos realment treballarien? No seria com mantenir un govern fantasma, culs que ocupen cadires, mans que no treballen? No és un acte d’irresponsabilitat molt gran? Ningú s’ha plantejat que s’està jugant amb el benestar de la nostra ciutat? On és la responsabilitat i seriositat que s’atorguen, segons un escrit al diari setmanari Àncora, els integrants de TSF? I la democràcia? Ens imposaran un nou Alcalde sense tenir en compte els vots dels ciutadans?

Afegint-nos a l’opinió de molts seguidors espiells, creiem que el més assenyat, tenint en compte que queden escassos 12 mesos per les noves eleccions, seria deixar treballar a l’actual govern, tot i estar en minoria; i CiU, TSF i Amics fiscalitzar el Govern des de l’oposició. Els ganxons i ganxones som prou intel•ligents com, un cop passat aquests quatre anys electorals, jutjar els actes de cadascun dels partits, les promeses, els projectes realitzats, etc , i si el govern actual no ens ha agradat, llavors, a les urnes, seria el lloc per votar pel canvi.

Prou d’espectacles lamentables. Deixin de barallar-se pel seient de l’alcalde com a infants jugant al joc de les cadires. Prou d’aquesta música. És hora que cada part es posi a treballar al lloc que li pertoca (o al que ha triat, en el cas de TSF). I d’aquí 12 mesos, tal i com marca la democràcia, serem els ganxons i ganxones els que jutjarem la vostra feina i regalarem el vot a aquell que, a opinió de cadascú, més compleixi les nostres expectatives.

ESPIELL GANXÓ
(espiellganxo@gmail.com)

D'ARTANYAN PERD UN MOSQUETER

I si et dic que el Quatripartit treballen “tots a una” i afegeixo com si res que les crisis de govern no tenen cabuda, t’ho creus, eh? T’ho creus? I si et dic que aquesta fotografia era mostra de coalició, i afegeixo com si res que desprèn sinceritat, pau i responsabilitat per cadascun dels seus píxels, t’ho creus, eh? T’ho creus? I si et dic que cada color té la seva visió, però afegeixo com si res que les discrepàncies les solucionen amb diàleg, cordura, maduresa i elegància, t’ho creus, eh? T’ho creus? Sabeu que us dic? QUINA BOLA, QUINA TROLA, ENS VOLIEN COLAR UN GOL, QUIN ENGANY MÉS ESPANTÓS, QUIN PARANY MÉS LLASTIMÓS, ÉS PENÓS I RUÏNÓS.

Un cop més les discrepàncies pel que fa a les diverses accions i decisions dels diferents membres de l’Equip de Govern, donen com a resultat un vergonyós espectacle. Fa un dia, es publicava en un diari comarcal que, degut a les picabaralles entre els diferents regidors, tornava a florir aquella crisi de govern que, feia uns mesos, amb una fotografia a l’estil “els tres mosqueters, d’Artanyan i tots a una”, els caps dels quatre partits polítics (PSC, ICV, TSF, ER) ens asseguraven que estava guarida i esborrada.

Avui, dos de febrer del 2010, Tots per Sant Feliu, anuncia la seva dimissió i abandona el govern municipal passant a l’oposició. Motiu? Segons es publicava ahir al diari comarcal el Punt, el motiu seria les diferències pel que fa a la negociació del pressupost per l’exercici del 2010. Segons el telenotícies d’avui, TSF podria estar dolgut per la manca de coalició a l’hora de prendre les decisions de govern. Realment és aquest el motiu? Doncs si fos així, com és que no han estat capaços d’arreglar aquestes baralles i aturar aquestes discussions amb diàleg i responsabilitat, com adults assenyats, com a responsables del municipi? O és que ens tornem a trobar davant de baralles de pati d’escola pròpies de nens petits o adults immadurs?

Ja fa setmanes que a l’Espiell Ganxó “l’aire” ens entrava per les orelles i ens començava a picar el nas. I no era la mosca. Un dels regidors, ara ex-regidor, ja ens va deixar un titular a la bústia que suggeria que la crisi de govern encara estava encesa i que el plat principal d’aquestes picabaralles eren temes de contractacions. D’aquí ja preveiem una possible tornada a aquelles disputes i amenaces de trencament del Quatripartit, que tant van avergonyir i decepcionar fa uns mesos als ganxons. I no anàvem mal encaminats.

Sabeu què passa? Que alguns regidors no respecten els “menús” i volen tastar dels plats dels comensals sense haver acabat el seu propi. No tenen clar quines àrees i temàtiques abarquen cadascuna de les seves regidories? No és cert que el Govern Ganxó disposa d’un Regidor de Personal que porta les contractacions dels treballadors de l’Ajuntament? Si suposem que el motiu fos que TSF no estiguessin d’acord amb una nova contractació, recolzada per la resta de membres del govern, i que per aquest motiu, amb una rabieta TSF tranquessin el pacte de govern, no seria decepcionant per aquells que en les urnes van confiar en aquest color? Però qui deia que eren ells, Tots per Sant Feliu, els que volen mantenir personal temporal treballant un cop acabada ja la seva substitució tot i no haver coalició en aquesta desisió? ara ens sona que algú ens mencionà la cosina d’algun d’aquests, ara ja, ex-regidor... Però no és el que ells estan ara recriminant? O és que la coalició és només en segons quins punts d’interès? quin embolic, ara no sabem si eren ells o no, si reclamen que es faci el que ells no fan, o és que si fan el que els altres no fan,.... Quin embolic! El que si tenim clar, i podem afirmar amb veu alta, que aquesta fotografia al estil “tots a una” és un frau.

Per tant, si et dic que el Quatripartit s’ha trencat i afegeixo com si res que és que a algun regidor això se li ha quedat gran, t’ho creus, eh? T’ho creus? I si et dic que algú es plantejarà la moció de censura, i afegeixo com si res que és que la possessió d’un tron i el poder els cega com al Golum aquell anell, t’ho creus, eh? T’ho creus? I si us dic que a tots plegats els fa falta més serietat, i afegeixo com si res, que com a adults no han sabut treballar? T’ho creus, eh? T’ho creus? Saps què us dic? SI QUE COLA, NO ÉS CAP BOLA, NO ÉS ENGANY NI ÉS EMBOLIC, NO ÉS PARANY, GENS COMPLICAT, ÉS AUTÈNTIC DE VERITAT.

I acabem amb les paraules que destaquen molts dels nostres col•laboradors, lectors i/o seguidors descrivint els sentiments que els aporta aquesta nova situació, catalogada per molts com a irresponsabilitat i cobardia: decepció, enganyats, defraudats, traïcionats, avergonyits, desesperançats, ... No hi ha més a dir.

ESPIELL GANXO
(espiellganxo@gmail.com)

Tal i com us vem informar en el darrer post, el dissabte passat 16 de gener hi va haver un atracament a mà armada en un domicili del carrer Metges del nostre municipi. Avui la noticia ja ha estat publicada al diari El Punt, també trobareu els detalls a http://infoguixols.cat/ . La noticia també s'ha pogut veure i escoltar als telenoticies d'avui dimarts 19 de gener.

Tot i que el responsable polític de la seguretat a la ciutat ens afirma que els índexs de delinqüència que està patint Sant Feliu de Guíxols són molt inferiors als que estan patint les poblacions del nostre entorn, són molt els ganxons que els segueix preocupant aquesta situació. De moment les dades estadístiques que comparen la delinqüència de certes poblacions amb d'altres, tenint en compte factors com el nombre d'habitants, no alleuja les angoixes pel que fa a seguretat dels ganxons. I poder és cert que hi ha algú que vol aixecar "alarma social" i la situació no és tan greu com sembla ser, tal i com ens explicava el Regidor de la Policia. Però de totes maneres, sigui com sigui, les notícies hi són i fan que els ganxons comencin a tèmer per la seva seguretat.

De totes maneres, Agraïm al senyor Juanjo García la seva atenció i apotació d'informació al tema, doncs ens complau saber de part seva que tant la policia local, amb les seves competències específiques, i els Mossos d’Esquadra, responsables de la seguretat ciutadana, estan fent un esforç important per aconseguir reduir les xifres (referint-se als índexs de delinqüència) i que l’Ajuntament, conscient de que la situació social i econòmica pot “alimentar” un increment dels actes delictius, no deixa de cercar mesures per a garantir la seguretat dels ciutadans i ciutadanes, sent aquesta una prioritat. Si és així, podrem dir que és esperançador saber que l'Ajuntament i els cossos de seguretat, després dels darrers actes delinqüents i notificació d'aquests en medis públics, són, com a mínim, conscients de les conseqüències que aquests poden comportar i intentant no només vetllar per la nostra seguretat sinó que millorar-la.

ESPIELL GANXÓ

(espiellganxo@gmail.com)

"ARRIBA LAS MANOS !! "

Repassant les noticies sobre el municipi dels darrers mesos, ens trobem amb tot un seguit de titulars preocupants que deixen constància de l’augment de robatoris a la nostra ciutat.

Alguns veïns ens informen que abans de les Festes de Nadal, alguns establiments foren víctimes de robatoris. Algun dels casos serien una farmàcia de la zona de Vilartagues o una òptica al centre de la ciutat.

Els furts més sonats els tenim a les escoles públiques de Sant Feliu de Guíxols, les quals van patir un seguit de robatoris de material informàtic. Els lladres van visitar primer el CEIP Ardenya, dies més tard el CEIP L’Estació. La nit abans de la jornada de portes obertes i presentació de les noves instal•lacions del CEIP Ardenya, aquesta escola tornà a ser objectiu dels lladres. I tampoc se’n lliurà el CEIP Gaziel.

Durant les festes nadalenques els magatzems de material elèctric Girosacme patiren també un furt. I sense anar tant lluny, aquest cap de setmana ha hagut un robatori a mà armada al carrer Metges!!

Ens hem de sentir insegurs els ganxons i ganxones? És fruit tot de la casualitat o el vandalisme i delinqüència a Sant Feliu de Guíxols s’han disparat? A els nostres representants polítics els preocupa tant aquesta situació, la seguretat dels ganxons, com a nosaltres? Han pensat possibles solucions?

Segons ens explicava un dels nostres lectors tot fent un cafè, de moment sembla que a la “casa gran” el primer plat són els contractes laborals: els aprovats en les darreres oposicions, la creació de places o interinatges pels que no han aprovat i es volen quedar, allargament de contactes per substitucions, ... I és clar, de segon hi deuen anar totes aquelles discussions entre els regidors per decidir quins dels “no aprovats” es mereixen més quedar-se que altres. Però sort que existeixen caps d’àrea i Regidor/s de personal que es puguin dedicar a aquestes tasques de valoració d’aquests treballadors, si no ens podríem tornar a trobar amb aquelles disputes entre els representants polítics i amenaces de trencament de pactes i quatripartits que tant ens avergonyeixen als ciutadans ganxons en quan ho llegim als diaris.

Així que sort, sort d’aquests caps d’àrea i Regidor/s de personal que s’encarregaran del primer plat i que s’encarregaran de que el segon no es repeteixi, mentrestant la resta de regidors i l’Alcalde podran, de postres, preocupar-se per la seguretat dels ganxons i mirar de trobar situació a aquest augment de furts i delinqüència. I que com a entrant, no s’oblidi cadascú de la seva regidoria, és clar, no val tastar el plat del comensal si un no s’ha acabat el seu.

ESPIELL GANXÓ

espiellganxo@gmail.com

POPURRI NADALENC

Tot i que les llums nadalenques pengen encara als carrers ganxons, i alguna encara encesa, podem donar per acabat el Nada. Els aparadors canvien les estrelletes brillants, els avets, les bombetes i les boletes de colorins, els Pare Noel ’s, els pessebres i tot altre tipus d’adorns nadalencs, per grans cartells que anuncien tant per cents de rebaixes.

Mentre els Espiells gaudíem d’aquestes festes, no hem deixat d’observar, anotar i analitzar tot allò que ens cridava l’atenció i tot allò que ens creava algun dubte o neguit. Al igual que no hem deixat d’analitzar tot allò que als nostres lectors i/o seguidors els preocupava. I de totes les crítiques, suggeriments, noticies, etc ... que ens han anat arribant n’hem “editat” un petit popurri:

Si durant aquestes festes heu passejat pels carrers ganxons haureu notat que les llums que adornen els carrers continuen sent les mateixes dels darrers anys. Alguns consideren que aquest conjunt de bombetes han quedat antiquades i que poder s’haurien de canviar per llums amb més estil “segle XXII” com han fet poblacions veïnes. Però si analitzem la situació de crisi per la qual està passant el país, i de ben segur que també la nostra ciutat, és comprensible que l’Ajuntament decideixi reciclar i anar tirant amb les llums que tenim. Clar que, pel que tenim entès, la inversió que es fa a l’hora de col•locar i treure les llums és elevada, doncs pel que sembla és una feina costosa a la qual s’empra setmanes de feina: es comencen a penjar un mes per davant les festes nadalenques i, tot i així, el temps els trepitja cada any els talons, doncs el dia de la inauguració de les llums nadalenques a Sant Feliu encara s’estaven fent “els últims retocs”. El que l’Espiell Ganxó no entén és, com és possible que després de la “currada” dels operaris del enllumenat i dels diners invertits, que de ben segur que no són pocs, hi hagi carrers on les bombetes s’hagin encès la meitat de les festes. Clar que, veure llums apagades dels carrerons que creuen el carrer hospital, o les del Passeig dels Guíxols, o les d’algunes places com la Sant Joan entre altres, a molts ganxons ja no els sorprèn, doncs no és res de nou ja que aquest problema el tenim any rere any. És una queixa que ja em deixat al “fòrum facebook” del programa “Línia amb l’Alcalde” tot i que sabem que molt possiblement rebrem la mateixa resposta que molts veïns ganxons han obtingut durant aquests anys: “déu ser un fallo de connexions, l’any que ve o tindrem en compte”. El que no sabem de quin “any que ve” ens parlen, doncs de moment sembla que el 2009 no era... esperem a veure si és el 2010? Asseguts al Corsari, un veí ens comentava que si aquestes llums no s’han d’encendre per motius d’estalvi d’energia o per problemes de connexió, seria bo llavors que l’Ajuntament no invertís temps i diners dels ganxons en comprar i col•locar aquestes bombetes, doncs boles de cristall fosques penjades de quatre arbres no fan res més que nosa i mal a les butxaques d’aquells que paguem impostos. Quanta raó tens L.M.S, l’Espiell Ganxó s’adhereix a la teva opinió.

I de les llums passem a la que va ser gran anunciada “Fira de Nadal”. Hem llegit tots els comentaris, crítiques i opinions que ens heu enviat molts col•laboradors. I de totes elles podem extreure que són molts els ganxons que no han trobat diferència entre aquesta Fira de Nadal i les Fires d’Artesania que és fan al llarg de l’any a la mateixa rambla Vidal o Passeig. I és cert, doncs de les poques paradetes que hi havia, eren poques les que tinguessin relació amb el Nadal: una de torró, una que tenia algun tió i una que, entre altres coses, s’hi podria trobar alguna figureta o animalet de plàstic pel pessebre. A la resta hi podíem trobar coses com penjolls? Embotits? Pastissos? I un seguit de coses que a la venta que es podrien comprar a qualsevol altre època de l’any. Es tractava llavors d’una “petita estafa”? d’una fira d’artesania camuflada sota el nom de “fira de Nadal”? Fent crítica constructiva, creiem que una fira de Nadal és un bon recurs per fer ciutat, per fer comerç, ... però aconsellem que l’any que ve, per tal d’obtenir més guanys i visitants, la “Fira de Nadal” estigui relacionada amb aquestes festes i no haguem d’anar a visitar les Fires de Girona per buscar un “caganer” com cal.

I de Fires i Caganers anem a la Cavalcada dels Reis. Segons la moció aprovada en el darrer ple, queden prohibides exhibicions d’animals salvatges en determinades activitats i/o espectacles. Moció que l’Espiell recolza només en part i de la qual en parlarem més endavant. Aquesta nova normativa ens creà neguit a molts ganxons, doncs no quedava gaire clar si la cavalcada es faria sobre cavalls, carrosses a motor o veuríem arribar els reis i acompanyants a peu, amb “xiruques” i bastó en mà. Però tot arriba amb normalitat com cada any: els reis i patges amb els seus cavalls arribaren al Museu de les Joguines per recollir les cartes dels infants i feren el dia 5 la seva ruta com sempre fins el pessebre de l’arc de Sant Benet i fins el Teatre. Però hi hagué una cosa que ens cridà l’atenció: mentre veiem passar la carrossa del Rei Baltasar la petita Marina de 5 anys exclamava amb decepció: “mama, està pintat! El rei negre no és negre! Està pintat!”.

Sembla que a alguns responsables polítics i/o als organitzadors de la Cavalcada se’ls ha oblidat que en Gaspar, en Melxor i en Baltasar porten un missatge de diversitat cultural: els Tres Reis provenien d’Europa, d’Àsia i d’Àfrica. Pels nens la il•lusió de conèixer, apropar-se, al seu rei “preferit”, la il•lusió de trobar-se un regal al menjador portat per 3 personatges amb molta màgia, és molt més important que el contingut d’aquell paquet. Però sembla que els adults han perdut aquest punt de fantasia i s’han quedat, únicament amb el concepte “regal” i el consumisme social que aquest comporta. La diversitat cultural s’ha anat introduint als nostres barris, carrers, a les nostres escoles, a les nostres empreses i fins i tot a les nostres famílies, fins a arribar a ser el pa de cada dia: tenim veïns marroquins, equatorians, iraquians, anglesos, bolivians, peruans, alemanys, romanesos, gambians, nigerians, sudanesos, guineans,... És que els organitzadors de la Cavalcada no han trobat cap “moreno” per a representar al rei Baltasar? Per què necessitem pintar-lo? Aquesta setmana un rondó de mames comentaven “la jugada” a la porta de l’escola i alguna barajava la possibilitat de que es tractés d’un problema racista d’algun organitzador. Nosaltres volem decantar-nos millor per la idea de que s’hagi tractat d’un descuit que de ben segur que els organitzadors i/o responsables polítics solucionaran l’any que ve, pel bé de mantenir la màgia d’aquesta diada especial i la il•lusió que aquesta comporta als més menuts.

I per finalitzar aquest popurri nadalenc, només desitjar que hagueu tingut una bona entrada d’any i que aquest Nou Any sigui veritablement l’any 10 per a tots.