ELIS, PUTXINELIS

A principis de febrer el grup polític TSF anunciava la seva retirada del govern sense donar cap explicació clara i concisa: segons el líder del grup, la seva marxa era deguda a la falta de consens i trencament d’acords en diferents qüestions de govern (no explicità quines) i la contractació d’un cap de la brigada. Amb aquestes raons érem molts els que quedàvem perduts, sense entendre gairebé res, doncs aquests motius semblaven insuficients per a trencar un govern i tot plegat es podia classificar dins “baralles de pati” i “rebequeria d’infants”, donant-nos una visió patètica, pèssima, d’irresponsabilitat, d’aquells que ens governen (o ens governaven) i que ens feia avergonyir.

El cap de setmana passat érem molts els que ens trobàvem al portal de casa nostra un butlletí de TSF. La intenció de la publicació d’aquest diari sembla ser donar a conèixer als ganxons “algunes de les raons que han portat al trencament del quatripartit a Sant Feliu de Guíxols”. L’Espiell Ganxó ha repassat, punt per punt, aquest butlletí per tal de poder fer-ne un anàlisi, contrastant fets i dates:

1. Corregim l’editorial dient que la sortida de TSF No és recent, NO des de llavors “han passat uns dies”. Senyors/es de TSF, fa un mes que el quatripartit es va trencar, fa un mes que els ganxons demanàvem explicacions, fins i tot, molts proposàvem un debat públic per tal d’informar als ciutadans i mostrar les diferents versions.

2. Ens parlen de la destitució d’una cap d’àrea. Tenim entès que aquest fou el motiu de la primera crisi. Crisi que, després d’arreglar les discrepàncies i solucionar el problema, TOTS els partits polítics, incloent TSF, asseguraven estar superada. De totes maneres, recordar-los que els problemes amb les escombraries eren escandalosos, i érem molts els ciutadans descontents. Ara bé, cal dir que des d’aquella destitució (d’una àrea que vostés regien), les queixes per escombraries disminuïren molt i l’estat de netedat de municipi millorà amb diferència. Per tant, no n’haurien d’estar contents?

3. Carta d’en Quim Valls: segons el que podem entendre, la seva renúncia és deguda a que “no entén ni s’ha adaptat a la política”? Assegura amb fermesa que hi ha “errors i decisions que han hagut de patir els seus companys polítics” però no té tan clar que hagin hagut “encerts o quelcom bo”? Per tant, les discrepàncies de TSF amb la resta de l’equip de govern no podrien ser degudes a que el llavors líder dels primers no sap treballar en política i que, per tant, el carro era mal tirat?

4. L’inici dels seus problemes és “l’home fort del partit PSC” i la incorporació d’aquest a la JGL? Es tracta llavors d’un problema personal amb aquesta persona en concret? No diuen vostès (TSF) que fou una decisió interna d’aquell partit? O és que el consens del que sempre parlen però no concreten, és un consens que ha d’haver fins i tot en les decisions de cada partit? Llavors ERC, CiU i ICV varen votar a Carles Motas com a nou cap del grup TSF? Sinó no entenem el que volen dir...

5. TSF afirmen que lideraven la majoria de projectes que s’estan duent a terme a la ciutat. Però no enumeren quins. Tyssen? Pàrquings? La via verda? L’èxit del festival de la porta ferrada? El cas Anlló? El pla de barris? Tenim entès que cap d’aquests projectes eren conduits per TSF. Per tant, què els queda? La reserva marina, de la qual CiU vota en contra? El mercat, tema que portà moltes queixes i disgust dels comerciants?

6. Entenem que hi havia un pacte on les decisions, TOTES, havien d’estar consensuades per tots els grups del govern. Segons vostès la contractació d’un cap de la brigada fou una decisió unilateral i, per tant, aquest deu ser l’acord trencat del qual parlaven com a motiu del seu abandó del govern. Però, parlant amb la brigada ens assabentem que no existia un cap abans d’aquesta contractació com vostès afirmen, si no que hi havia una persona substituta, no qualificada per aquesta tasca, que havia de compaginar la seva feina amb la de cap de brigada, qüestió que se li feia incompatible en molts moments.

Però si es necessita consens en totes les decisions, fins i tot en les que no pertanyen a les seves regidories, com és possible que, segons alguns rumors, suposadament per ordre del abans líder de TSF es contractés una persona com a auxiliar administrativa per l’àrea d’escombraries sense l’aprovació de TOTS els grups del govern? I és cert que, fins i tot, al no ser contractada pel regidor de personal, aquesta dona començà treballant sense contracte? I és cert que, un cop l’àrea d’escombraries canvia de mans, aquesta dona tot i així segueix treballant per l’ajuntament sense el consens de TOTS els grups del govern?

Per tant, tenint en compte el cas de la brigada i el de l’auxiliar administrativa, es podria dir que el pacte el van trencar ambdues parts? I si mirem dates, podem dir que el pacte fou trencat primerament per TSF. Llavors, no s’entén que sigui aquest punt la gota que va fer vessar el got fent que TSF abandonés el seu lloc.

Un cop fet l’anàlisi, els motius que ens donen TSF no ens complauen, no ens aclareixen gaire res. No trobem aquella responsabilitat que el ara grup de l’oposició nombra. No veiem l’honestedat. Per tant, seguim esperant les veritables raons o motius de pes per a trencar un govern i protagonitzar, des de llavors, diferents espectacles amb i contra altres grups polítics que, repetim, avergonyeixen als ciutadans.

El passat 11 de febrer Pere Luque, regidor d’Amics, anunciava a través de varis mitjans de comunicació, l’existència d’un acord entre els tres partits de l’oposició per a tirar endavant una moció de censura. En canvi TSF i CiU asseguraven que no hi havia res pactat, sinó que ambdós partits estaven encara estudiant les diferents possibilitats. El líder d’Amics, acusant de mentiders als seus dos suposats futurs companys de govern, afirmava que aquelles declaracions eren falses i que el tema sobre el canvi de govern ja estava tancat. Però el passat dijous 25 de març, al Ple Municipal, es confirmen les afirmacions de Pere Luque quan aquest anuncia la moció de censura que es presentarà en una roda de premsa el proper dilluns 29 a les 11 del matí. Cal dir que la resta de grups de l'oposició no es van pronunciar després de l'anunci de Pere Luque.

Ens dóna la sensació, aleshores, que la publicació del butlletí informatiu de TSF uns dies abans del Ple Municipal del març, era un intent de justificació de la moció de censura que quatre dies més tard Pere Luque anunciava. Per tant, TSF, tal i com feia un mes el líder d’Amics deixava anar, feien declaracions falses? Ens van voler colar un gol?

I els motius d’Amics per pactar una moció de censura? Durant aquests tres anys de govern, el senyor Pere Luque només ha mostrat la seva postura contra el govern en el cas de l’actuació de l’Ajuntament durant el temporal de neu, doncs segons el líder d'amics "si el govern hagués contat amb ell no firmaria el que firmarà dilluns i l'Ajuntament no tindrà els petits problemes que li vindran a partir de dilluns". Segons el regidor la moció està pactada des del febrer. Per tant, analitzant dates, el cas del temporal no és en cap cas un motiu que el portin a firmar un canvi de govern. Podem entendre aleshores que el moviment deu venir tan sols per l’afany de voler formar part del govern? Una etiqueta de protagonisme? La possessió d’una cadira?

Durant el Ple el líder d’Amics mostrà una falta de respecte per la feina dels treballadors acusant-los de no complir els seus horaris i de treballar poc i malament. També va fer apologia del suborn, doncs segons el regidor "convidant" a esmorzar, dinar i sopar als directius d'Endesa haguessim solucionat els problemes de manca de llum més àgilment. A més a més, fa unes hores un diari comarcal publica que aquest mateix regidor està sent investigat pel suposat assetjament psicològic a varis treballadors de l’Ajuntament ganxó. I no oblidem el tema del suposat robatori d’un generador a l’Ajuntament de Quart. No els fa por tot això com a ciutadans ganxons? No els crea un neguit que tal regidor formi part del nostre govern? No els esgarrifa que sigui tal personatge qui ens representi?

I com és possible que la paraula CONSENS sigui tan important per alguns grups polítics però ens arribin opinions de membres dels seus partits que afirmin no està d’acord amb aquesta anunciada moció de censura? Com és possible que tant CiU com TSF anunciïn pactar amb el grup d’Amics mentre membres d’ambdós grups afirmen públicament no votar a favor? Ara si que no entenem res...

Durant el darrer mes són moltes les enquestes en les que els ganxons hem participat a través de varis medis de comunicació, on ens demanaven opinió sobre aquesta situació. Però els resultats sempre eren els mateixos: per majoria els ciutadans creuen que una moció de censura NO està justificada, la majoria NO volen un canvi de govern, la majoria creure que el responsable de la sortida del govern de TSF no són més que ells mateixos.

Però tot això TSF ja ho deu saber doncs, tal i com està escrit en el seu butlletí, “l’únic que han fet i fan és escoltar la ciutadania, que és el que realment compta”. I suposo que deu ser un punt també important per a la resta de grup polítics, tant del govern com de l’oposició. Ara el que esperem tots els ganxons és que tot no quedi en un “escoltar” si no també en un “fer cas”. No volem que ens imposin un alcalde. Volem decidir-lo nosaltres democràticament. Volem exercir el nostre dret a les urnes. VOLEM, RECLAMEM, EXIGIM que ens tinguin en compte, ja sigui a través de les enquestes dels diferents medis de comunicació, ja sigui a través de les xerrades directes amb els ciutadans o, fins i tot, amb una possible consulta popular.

ESPIELL GANXÓ

(espiellganxo@gmail.com)

QUE SE'LS DESCONGELIN ELS CALIPOS

Vuit de març del 2010, data que de ben segur molts de nosaltres no oblidarem, i no només pels carrers coberts de neu, les carreteres tallades i els arbres caiguts, que el fort temporal va deixar al seu pas, si no sobretot pel caos elèctric que això suposà: torres elèctriques que es doblegaven com si formessin part d’una maqueta de plastilina, provocant greus averies i deixant a milers d’abonats sense llum durant una setmana convertint-se en la setmana del caos elèctric. I mentre sens desfan els calipos al congelador, l’Ajuntament de Sant Feliu de Guíxols, junt amb desenes de voluntaris, treballen per tirar la situació endavant i trobar solucions (tal i com hem explicat al post anterior). Alhora (que no és el mateix que paral•lelament) els responsables polítics del nostre govern ganxó segueixen amb les seves tasques.

El dimecres 10 de març es realitza un Ple Extraordinari i Urgent per tal d’aprovar els pressupostos per al nou any. A la cita hi acudeixen tots els responsables polítics. Des del inici de l’acte ja podríem preveure que aquell ple seria una plaça de circ, això sí, extraordinària.

En el primer punt, l’oposició demana al govern l’anul•lació del ple al•legant que, per la situació de caos que s’estava vivint al municipi, la prioritat en aquell moment seria donar explicacions de l’estat de la ciutat i de les actuacions que s’estan duent a terme per part de l’Ajuntament, i no pas parlar de cèntims. Prec que molts podríem trobar correcte i fins i tot molts ens hi posicionaríem a favor. Clar que, pensant-t’ho bé... érem molts els comerciants, estudiants, farmacèutics, veterinaris, obrers, etc., que, tot i la neu que encara hi havia als carrers i la manca d’electricitat, no faltàvem a la nostra feina ni a les nostres responsabilitats...

Tot i que per votacions es decideix continuar amb el ple extraordinari i deixar el “donar explicacions” per a una junta convocada per aquell mateix dia a les 17h, l’oposició considera que aquell acte “és una pèrdua de temps”, insisteixen en fer “coses més productives”, tot i així treuen temps per reclamar la incorporació de la seva nova regidora.

L’oposició aprofita el ple per denunciar la falta d’informació: segons aquests, cap dels regidors governants els ha trucat per informar-los de la ciutat ni de les solucions en les que s’està treballant, i que per tant, quan els ganxons els pregunten pel carrer es senten impotents al no poder respondre’ls. Ostres! A nosaltres tampoc ens ha trucat cap regidor per explicar-nos que estava passant a la ciutat! I que sapiguem als nostres veïns tampoc? I a vostès? I nosaltres perdent el temps movent el cul fins als punts d’informació ...

I la cosa encara no s’ha acaba aquí. El líder d’Amics aprofita la situació per fer parenceria dels seus moviments durant aquells dies: “qui vulgui llum que em truqui”. Segons el regidor disposa de generadors amb els quals podria administrar llum a mil habitatges, generadors que ell mateix ha pagat de la seva butxaca amb un xec de 12.000 euros. Afegeix que ha fet ús de la seva maquinària per ajudar a netejar la via pública, rescatar persones, etc.

A partir d’aquí el nivell de crispació supera límits i regna la grolleria: crits, insults, faltes de respecte,... Sembla ser que l’Alcalde amb un gest anomena cara dura al líder d’Amics. El líder d’Amics anomena burro a un regidor socialista. Aquest a cops de crits demana respecte. El líder de TSF anomena “satèl•lit sense criteri propi” al líder ICV. Bé, el que ja havíem descrit en altres ocasions: baralles de pati.

Després de regalar aquest lamentable espectacle, el ple extraordinari continua el seu curs i s’aproven els pressupostos. Clar que, tal i com havien anunciat, l’oposició no hi participa i abandonen el seu lloc i la seva tasca.

Però això no és tot: la nit del 12 de març, aprofitant el nivell de nerviosisme d’alguns ciutadans que al trobar-se amb l’Alcalde li “canten” les seves penes, el líder d’Amics decideix afegir-se a la disputa regalant varis insults cap al Cap del govern ganxó. L'alcalde entra dins el joc i respon al mateix nivell que el primer. Són varis els espectadors: algun ciutadà, regidors socialistes, el líder de TSF i el líder de CiU. La discusió s'atura gràcies a algun regidor que, tot fent d'arbitre, envia a cada "lluitador" a la seva cantonada del ring. Però un d'ells no està disposat a deixar-ho allà i la cosa degenera tant que la policia ha d’intervenir i fent ús de la seva autoritat donen avís al senyor Luque de la seva mala actitud i de les conseqüències que li generaria si seguis en amb aquella postura.

I quan la ciutat ja ha vist la llum i pensàvem que tot tornava a la normalitat, els polítics segueixen amb el seu circ: segons els diaris i notes de premsa els ganxons ens assabentem que el líder d’Amics, a part de les actituds barroeres que ja ens ha mostrat, a més ens ha enganyat: presumptament, no tenia cap intenció de prestar els generadors que ell havia aconseguit, si no que pretenia fer negoci venent-los al millor postor per tal de no només recuperar els diners invertits si no de fer butxaca. El nostre Ajuntament no entra a la subhasta, cosa que agraïm doncs recordem que els cèntims són nostres, dels ciutadans ganxons. I el guanyador és....Platja d’Aro. A més a més, segons un diari comarcal, Luque és acusat del robatori d’un generador a Quart. Tot i que ell ho atribueix a un error, l’Ajuntament de Quart no en dóna gaire fe.

Ja en tenim prou. Ara cadascú que faci la seva anàlisi i critica d’aquesta pel•lícula. La nostra és clara:

1. Tal i com deia el líder d’ERC, l’obligació de tots els regidors, i més encara en una situació com la que estàvem patint la setmana del temporal, és treballar tots junts. Tant els que governen com l’oposició cobren un sou per donar lo millor de cadascú a la ciutat. Per tant, poder l’oposició hagués hagut de presentar-se a l’Ajuntament a oferir les seves mans en comptes d’esperar que et soni el mòbil. I si lo únic que necessitaven era informació poder haurien d’haver fet com la majoria dels ciutadans, presentar-se als punts anunciats per tal que et responguessin als dubtes.

2. És vergonyós que un regidor vulgui fer negoci aprofitant-se de les penes i desgràcies que patia la nostra ciutat.

3. És lamentable que es demani, per les circumstàncies que siguin, que s’aparquin les tasques i responsabilitats dels regidors al•legant “pèrdua de temps” i, incoherentment, s’utilitzin més de 70 minuts per discutir si es tira endavant un ple o no quan, des d’un principi, ja tenien previst aixecar-se de les cadires abandonant els seus llocs.

4. És patètic que aquells que ens representen puguin perdre els papers com si d’un “show” televisiu de premsa rosa es tractés.

5. Diuen que qui no exerceix el seu dret de vot, perd després el seu vot de queixa. Per tant, no és il•lògic que aquells que decidiren no participar de l’aprovació dels pressupostos, en aquest cas l'oposició, ara els utilitzin com a argument per un “trencament de govern”?

6. No dubtem que tant l’Ajuntament, com els tècnics i treballadors, junt amb policia, protecció civil i voluntaris, hagin treballat de valent per buscar solucions al caos que patia la ciutat durant el temporal. Ara bé, aquest “circ extraordinari” no calia, per regalar aquest espectacle millor es quedaven, TOTS plegats, a caseta a vigilar que no se’ls descongelin els calipos.

I ara ens anuncien la presentació d’una moció de censura pel proper 29 de març? Una moció que ens imposarà un nou alcalde sense tenir en compte el vot dels ciutadans? Una moció que planteja un nou govern del qual en formarà part un regidor barroer, mentider, lladre,... (tot plegat presumptament, no volem entrar en el món de les querelles....). Ens ho mereixem això els ganxons?

Quanta raó tenia aquell que digué durant el Ple del 8/3 “els ciutadans no esperen això de nosaltres”. Ara esperem que tots els regidors, de tots colors, ho tinguin clar, sobretot a l'hora d’escollir a qui donen la mà.

ESPIELL GANXÓ

(espiellganxo@gmail.com)

CAOS A SANT FELIU

El passat dilluns 8 de març, cap allà a les 10 del matí començaven a caure els primers flocs de neu del temporal ja anunciat per televisió dies abans. Res semblava sospitar que aquells floquets de parer innocent que a tots feia treure un somriure i un “oh que maco, neva a Sant Feliu!” esdevingués el malson d’uns quants. Als voltants de la una del migdia la neu començava a quallar. Eren molts els valents que, tot i el vent emprenyador i el gel que s’anava formant, sortien de casa seva a fotografiar els nous paisatges blancs: la platja, el passeig, parcs,... A la tarda el temporal picava fort a la nostra ciutat: eren molts els que no podien arribar a casa seva, eren molts els que quedaven penjats a les carreteres amb els seus cotxes, i vam ser tota una ciutat, al igual que poblacions i ciutats veïnes, ens quedàvem sense llum. Milers d’abonats es quedaven a les fosques iniciant-se un caos elèctric que durà tota la setmana.

L’endemà al matí la ciutat es llevà blanca i s’adonaren de que aquella situació ja no els semblava tan “maca”. Arbres caiguts, pals de la llum per terra, tendals volats, antenes trencades, comerços tancats, carreteres tallades, . Les cases començaven a refredar-se, les neveres a descongelar-se, l’emissora municipal no emetia, els telèfons mòbils no donaven senyal, gent que embogia i emplenava el rebost com si el món hagués d’arribar a la fi. Les cues per comprar pa eren interminables, no quedaven bombones ni estufes de butà a cap establiment, trobar piles o espelmes a la venta era un miracle. Tot plegat, junt amb la fred i la manca d’aigua calenta o calefacció a la majoria de llars, començaven a despertar la crispació de molts guixolencs.

Les noticies que arriben mostren el mateix panorama a les ciutats i poblacions veïnes. La manca de llum és conseqüència d’una gran averia que afecta a nombrosos trams de les línies elèctriques en punts molt repartits. Tant els municipis afectats com la Generalitat demanen solucions als màxims responsables, Fecsa Endesa. Tot i així, suposadament fruit de l’angoixa que comportava aquesta situació, o per la manca d’informació, alguns ciutadans culpabilitzen l’alcalde ganxó d’aquest caos.

Cal a dir que l’Ajuntament engegà un dispositiu d’emergència des del primer dia. L’Espiell Ganxó en dóna fe i es sent orgullós en aquest moment, pel que fa a la coordinació d’aquesta situació, de l'actuació nostre govern que des del dilluns 8 de març fins al dilluns 15 de març no van deixar de treballar intentant que la ciutat no es paralitzés i s’estanqués. Tots hem pogut veure com tant la policia Local, com protecció civil i la brigada, coordinaven la seguretat dels ciutadans, la retirada dels arbres caiguts i de tots els elements que destorbaven a la via pública. A aquestes tasques si afegien varis voluntaris, com per exemple, empresaris particulars que prestaven les seves maquinàries. Durant el primer dia qualsevol persona que necessitava informació i/o ajuda es podia dirigir a la policia on se l’atenia de seguida.

Des de dimecres, veient que els problemes de subministrament elèctric perduraven, l’Ajuntament obria les portes del Pavelló i de la Corxera oferint dutxes, aigua calenta, rentadores, microones, cafeteres, i endolls per recarregar aparells electrònics, als ciutadans. A l’hora es feia crida a diferents empreses perquè aquestes portessin generadors elèctrics que poguessin garantir electricitat per tal de, com a mínim, garantir les necessitats mínimes de la ciutat: hospital, asil, farmàcies,... A més a més, els ciutadans es podien dirigir a diferents dependències municipals (turisme, ajuntament, policia) per tal de rebre informació sobre la situació que estava patint el municipi i sobre les actuacions que s’estaven duent a terme.

Mentre, anaven arribant els grups electrògens que, segons anunciava un cotxe municipal amb altaveus pels carrers, després d’haver cobert les necessitats bàsiques, eren col•locats a diferents punts de la ciutat a criteri dels “amos d’aquests trastos”, en aquest cas, Fecsa Endesa. Aquest fet provoca discrepàncies entre els ciutadans i era fàcil sentir allò de “perquè ell té llum i jo no” i les queixes a les oficines de l’Ajuntament incrementaven. Cal a dir que la nostra ciutat, segons els transformadors, hagués necessitat 157 generadors per donar llum a tots els ciutadans. Tenint en compte factors com que Sant Feliu de Guíxols no era l’únic municipi que patia aquest caos elèctric o com que alguns generadors havien de ser portats de països veïns, era lògic, tot i que emprenyador per a molts, que fos impossible donar llum en un parell de dies a totes les llars.

Un cop el municipi està informat de la situació i dels operatius que s’estan duent a terme a la ciutat, la indignació dels ganxons amb els màxims responsables (Fecsa Endesa) incrementa a grans passes i exigeixen solucions immediates. L’Ajuntament dóna suport als ciutadans i posa a disposició dels ganxons la informació necessària per tal de tramitar les reclamacions.

Dissabte a la tarda la ciutat torna a veure la llum: el subministrament elèctric arriba pràcticament a totes les llars i la situació a la ciutat es normalitza. Donem gràcies a que són pocs els aprofitats que feien negoci amb el patiment dels ganxons venent piles a preu d’or, venent espelmes a preu de petroli, cobrant per recarregar mòbils amb llum proporcionada per petits generadors... I donem gràcies, recalquem i elogiem, al sentiment solidari que s’ha despertat en moltes persones fruit d’aquesta situació: voluntaris que es prestaven per informar, voluntaris que es prestaven per netejar la via pública, gent que compartia llum del seu generador, gent que prestava les seves dutxes, gent que compartia la seva aigua calenta, gent que deixava petits generadors als comerços, gent que oferia les seves mans ... Podem estar orgullosos de ser com som, de ser ganxons.

ESPIELL GANXÓ
(espiellganxo@gmail.com)